358 capellans bascs demanen l'autodeterminació en una carta

En una carta, que publicà ahir el diari Deia, i que fou enviada a la Conferència Episcopal, als Bisbats bascos i al Vaticà, els sacerdots assenyalen que la consciència de pertànyer «a un poble anomenat Euskal Herria es va afirmant, desenvolupant i creixent cada dia, malgrat un entorn estatal poderosament hostil». Els religiosos reconeixen que el poble basc està sofrint una sèrie de problemes com a conseqüència de «conflictes polítics, socials i culturals» i per això demanen la cessació de «totes la violències i el reconeixement dels drets individuals i col·lectius sense excepció».

Per altra banda, el secretari general del PP, Javier Arenas, demanà ahir a la societat espanyola que no confongui els bisbes bascos amb la resta de la Església, ja que seria «tremendament injust» ja que la Conferència Episcopal sempre ha estat «en contra» de la violència. També el president del PP basc, Carlos Iturgaiz, arremeté contra els bisbes recordant que no va haver cap pastoral quan ETA va assassinar a Miguel Àngel Blanco. Al contrari, el president del PNB, Xabier Arzalluz, va carregar contra populars i socialistes, en especial contra José Luis Rodríguez Zapatero, per esser «tan seguidista i tan atemorit» en demanar a la Conferència Episcopal espanyola que rectifiqui els prelats bascos.

Cimera popular
La unió interparlamentària del Partit Popular aprovà ahir a Barcelona un manifest, en el qual assenyala el terrorisme com a principal «enemic de la democràcia» i en el qual també afirma que «ni políticament ni menys moralment pot justificar"se la vinculació de qualsevol organització social i política amb el terrorisme».