ETA torna a amenaçar l'Ertzaintza després dels assassinats de Beasain

ETA va acusar aquest Cos de «defensar amb les armes un projecte polític imposat», com també de ser «servidora d'Espanya», i va amenaçar els agents bascs, indicant-los que «en la mesura que actuïn contra els qui lluiten per Euskal Herria i com a complement la Policia espanyola i la Guàrdia Civil, també rebran el pagament en funció de la seva tasca de càstig i opressió».

Els terroristes es van referir així als acords assolits aquest estiu passat entre els responsables del Ministeri i el Departament d'Interior, als quals es refereix com al «primer espai d'acord públic en l'opressió armada contra Euskal Herria, per sobre del teatre de desacords».

La banda va escometre contra la Policia basca que, segons els terroristes, suposadament s'encarregava de la custòdia ciutadana, i la defineix com una peça important de la «xarxa politicoinstitucional econòmica i repressiva per mantenir Euskal Herria sotmesa a Espanya». Segons la banda, els ertzaines tenen la mateixa «contaminació feixista» i molts tenen «posats a les venes l'odi a Euskal Herria». ETA va acusar, a més, l'Ertzaintza de «dirigir avui el trànsit i demà colpejar, empresonar, matar, torturar i portar a l'exili ciutadans bascs, acomplint fidelment la legalitat espanyola».

Ni mu

La banda terrorista va tenir també retrets per al PNB, a qui recriminà que digui que no acceptaran projectes imposats per les armes i no digui «ni mu» de la «vertadera opressió que pateix Euskal Herria». ETA criticà, a més, la «gran flexibilitat» mostrada pel Govern basc en les negociacions amb PP i PSOE en matèries com els pressuposts, i l'«apatia i sordesa que mostraren per debatre amb els abertzales» el 1999.