El Govern de la UCD finançà ETA amb 200 milions perquè alliberàs Rupérez

L'exgeneral Sáenz de Santamaría afirma que els fons reservats pagaren el rescat del diplomàtic

Els inculpats en el cas escoltaren atentament Sáenz

AgènciesPalma13/11/01 0:00

El Govern de la Unió de Centre Democràtica (UCD) que encapçalava l'expresident Adolfo Suárez va finançar ETA amb 200 milions de pessetes perquè la banda alliberàs el diplomàtic i actual polític del Partit Popular Javier Rupérez. El general retirat José Antonio Sáenz de Santamaría, que ocupà diversos càrrecs en el Ministeri de l'Interior durant els governs d'UCD i del PSOE, declarà ahir en el judici dels fons reservats que durant l'etapa d'UCD ell tingué assignats prop de 1.000 milions de pessetes per a despeses sense justificar en la lluita antiterrorista. Afegí que amb aquesta partida es pagaren actes electorals de l'esmentat partit a Euskadi i que el 1979 s'entregaren a ETA 200 milions de pessetes pel rescat del diplomàtic i actualment polític del Partit Popular Javier Rupérez.

Sáenz de Santamaría, que declarà ahir davant la Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de Madrid com a testimoni de la defensa de Rafael Vera, precisà que ell disposà dels esmentats fons reservats el 1980, quan ostentà la Delegació Especial de Seguretat per a «les tres províncies basques».

En relació amb el segrest de Rupérez, indicà que el pagament del rescat es realitzà a instàncies de la Presidència del Govern, el titular de la qual llavors era el president Adolfo Suárez, que va ser qui el va nomenar per a la Delegació Especial. Al llarg de la seva declaració, Sáenz de Santamaría afirmà que era fals allò declarat en el judici per part de l'exdirector general de Seguretat Julián Sancristóbal, qui digué que havia pagat sobresous per ordre dels seus superiors a altres alts càrrecs al Ministeri, entre els quals hi era inclòs Saénz de Santamaría. Precisà que ell «en absolut» no obtingué cap gratificació i mai no sentí que altres càrrecs o funcionaris se'n beneficiassin.

També relatà que quan Luis Roldán arribà per substituir-lo a la Direcció General de la Guàrdia Civil, li indicà que existia un romanent de 106 milions en comptabilitat que havia estat assignat per compensar les famílies dels guàrdies civils condemnats en el cas Almeria (per la mort d'uns estudiants que confongueren amb etarres), i que ell no pagà. Afegí que després sentí campanes que Roldán féu servir aquesta quantitat per comprar-se un xalet a Aravaca, un barri de Madrid.

El germà de Vera el desvincula
En el judici també va declarar com a testimoni el germà de Vera, Juan Luis Vera, qui destacà que ell el 1984 o 1985 constituí la societat Epicasa, amb la qual, segons assegurà, no té res a veure Rafael Vera. També digué que el seu germà mai no li va entregar doblers ni tampoc la societat Epicasa a Vera.