Aznar acusa de «fluixesa» els que no entenen la «universalitat» del castellà

El president posa com exemple els 400 milions de persones que el parlen

El president Aznar fou entrevistat ahir a una ràdio estatal.

AgènciesPalma26/04/01 0:00

El president del Govern, José María Aznar, afirmà ahir que el discurs del rei a l'entrega del premi Cervantes en defensa del castellà com a llengua d'encontre fou «molt bo i molt important», i digué que l'«excessiva sensibilitat» demostrada per alguns partits nacionalistes «denota una fluixesa bastant clara». En declaracions a Onda Cero, el president de l'Executiu considerà «evident i bastant obvi que una llengua que parlen més de quatre-cents milions de persones al món, que és en aquest moment la segona llengua als Estats Units, la segona llengua en molts països del món i que té una expansió extraordinària, se'n pot dir històricament que ha estat i és una llengua d'encontre».

«Això no té res a veure amb el fet que en un període determinat de la història d'Espanya altres llengües espanyoles hagin pogut tenir més o menys dificultats», explicà Aznar. El cap de l'Executiu insistí que allò que digué el rei, i que «jo crec que respon exactament a allò que és el sentit històric del moment», és que el castellà és «la nostra llengua», és la llengua «més universal de les espanyoles» i és «una llengua d'encontre». «Jo crec que això és així, es posin com es posin qui vulgui, i evidentment jo crec que l'excessiva sensibilitat per part d'alguns em fa la sensació que denota una fluixesa bastant clara», assenyalà Aznar.

La frase que suscità la controvèrsia és continguda en un paràgraf en el qual el rei afirmava sobre el castellà que «mai no fou la nostra una llengua d'imposició, sinó d'encontre; a ningú no se li imposà mai parlar en castellà: foren els pobles més diversos els qui feren seu per voluntat libèrrima l'idioma de Cervantes». Aquestes paraules tingué una ràpida resposta. Així, el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Felip Puig, denuncià ahir l'«exercici de desmemòria històrica» del president Aznar, i assegurà que amb aquestes afirmacions «torna a recordar que és un personatge que hauria pogut sortir al No-Do».

Puig recordà que Aznar s'havia manifestat «clarament pròxim al que van ser les polítiques del règim franquista» i, tot i elogiar la seva «reconversió democràtica», lamentà que «no conegui o recordi la persecució» del català, llengua que «presumeix de parlar en la intimitat». El secretari general d'ERC de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, aconsellà ahir al rei que «callar seria una actitud menys frívola i d'enorme dignitat, almenys amb més dignitat que la que ha tingut ara», amb relació al discurs en què el rei va assegurar que el castellà mai no ha estat una llengua «d'imposició». Per Carod Rovira, les «excuses» posteriors de la Casa Reial, que afirmen que el rei es referia a Amèrica i no a territoris de l'Estat espanyol, «són encara menys creïbles».