Estrasburg rebutja una denúncia de Vidal Quadras sobre la 'discriminació' del castellà

Al seu judici, l'aplicació de la Llei de política lingüística de la Generalitat «vulnera els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans». Per això, Vidal Quadras sol·licitava que la Comissió de Peticions proposàs una resolució del ple de l'Eurocambra en la qual s'advertís que el foment de les llengües minoritàries no discriminàs les altres. Així mateix, demanava que els governs locals i autonòmic usassin totes les llengües en les mateixes condicions.

Els detractors, entre els quals els socialistes catalans Ana Terrón i Joan Colom; els eurodiputats de CDC, Pere Esteve i Carles Gasóliba; la parlamentària d'Unió Democràtica de Catalunya, Concepció Ferrer, el diputat d'IC-V Antoni Gutiérrez Díez, digueren que a Catalunya «no hi ha cap discriminació contra els ciutadans de llengua espanyola», atès que s'ha sabut construir un model de convivència «original i eficaç» perquè la llengua catalana recuperi espais dels quals «va ser expulsada per la força», i en què s'harmonitzen el principi de protecció i foment de la llengua pròpia del país, el coneixement del castellà i el ple respecte als drets lingüístics dels ciutadans, que si consideren que els drets són vulnerats, tenen diverses instàncies a l'Estat espanyol on dirigir-se.

El conseller de Cultura català, Jordi Vilajoana, va expressar ahir la seva satisfacció davant la decisió de la Comissió. Vilajoana va recordar que la decisió és coherent amb l'acord de 1992 del Parlament europeu, en el qual es reconeixia el català com una llengua a «protegir i potenciar». Segons Vilajoana, el català és una llengua que s'ha de protegir perquè es troba en una situació «clarament de discriminació».