Mor als 92 anys Ramón Rubial, el pare del socialisme espanyol modern

Uns dies abans, fins i tot havia plantejat al candidat socialista a la batlia de Bilbao, Dimás Sañudo, el seu desig d'acudir la matinada de dijous a divendres a l'«aferrada de cartells» d'inici de campanya.

Lluitador infatigable del socialisme, militant des dels 14 anys i amb 20 anys de presó, tortures i persecucions a la seva esquena, Rubial va escometre la difícil tasca de reorganitzar el partit durant la dictadura franquista. La seva mort va dir adéu a una figura històrica de la política, el sindicalisme espanyol i la tolerància i deixa un buit en el PSOE d'un home que començà com a obrer metal·lúrgic i que acabà ocupant no només un lloc d'honor en el seu partit, sinó també a la democràcia espanyola.

A primeres hores del matí dirigents socialistes biscaïns s'acostaren fins al domicili de Rubial i a la seu del PSE-EE de Biscaia. En aquest local s'instal·là la capella ardent pel que fos president del PSOE des del 1976, per la qual desfilaren nombrosos líders socialistes i d'altres partits i sindicats. Una vegada que la seva filla Lentxu i la seva néta Eider estigueren uns minuts a soles, es produí un desfilar constant de polítics i milers de ciutadans davant el fèretre de Rubial, situat sobre un cadafalc cobert amb una tela vermella i amb les banderes socialista, europea i una ikurriña.