Maragall prefereix el nacionalisme de Pujol perquè el d'Aznar és perillós

La darrera polèmica sobre els nacionalismes excloents ha estat un dels temes estrella de la recepció oficial del president de la Generalitat, Jordi Pujol, amb motiu de la diada de Sant Jordi, que reuní al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat més d'un miler de convidats. Pujol, no obstant, deixà molt clar, amb el seu habitual «avui no toca», que no volia parlar d'aquest assumpte.

Maragall sí que ho va fer i constatà que «el nacionalisme de Pujol, almenys, és conscient i confessat, mentre que el d'Aznar és inconfessat i implícit i, per tant, molt més perillós». El presidenciable socialista deixà clar no li agrada cap dels dos nacionalismes i defensà com a alternativa el federalisme. Maragall es considerà més pròxim del nacionalisme de Pujol perquè «som català i ell també i compartim un mateix escenari».

Respecte al nacionalisme d'Aznar va dir que «a més de ser una mica més ampli i llunyà, resulta que s'ignora a si mateix i, per tant és molt més perillós». Per la seva part, el candidat del PSOE a la Moncloa, Josep Borrell, afirmà que «els nacionalismes excloents no són bons», però quan se li va preguntar si incloïa CiU entre els nacionalismes afirmà que «no és hora, ni dia ni lloc per entrar en un estira-arronsa polític».