Tot canvia per no canviar res a la Caixa

Aquests medis destaquen, principalment, la llarga trajectòria i eficàcia de Josep Vilarasau al capdavant de l'entitat, el qual s'ha revelat com el «gran banquer» que Catalunya no ha pogut tenir al llarg de la història. Vilarasau, home independent, s'ha envoltat d'un equip que s'ha mantingut pràcticament intacte en la renovació de la cúpula, el mateix equip que portava en els últims anys el «dia a dia» del negoci bancari i de les societats participants dins del Grup la Caixa.

En diferents medis financers s'ha assenyalat que l'operació de «relleu» de Joan Antoni Samaranch estava perfectament dissenyada des de feia temps, encara que el calendari podia haver estat diferent, en el sentit que Samaranch hagués deixat la presidència de la Caixa un cop complerts els 80 anys, que era l'edat límit, i seria substituït per Vilarasau. El calendari s'ha avançat perquè els problemes sorgits al COI obliguen a una major dedicació de Samaranch i no es veia bé que el nom de Samaranch i el del COI estiguessin lligats, a nivell d'opinió pública, amb la Caixa.

Samaranch, per la seva banda, desmentí ahir que els problemes de corrupció a la cúpula del Comitè Olímpic Internacional (COI), que ell presideix, hagin influït en la seva substitució. Samaranch afirmà una i altra vegada en roda de premsa que «la crisi del COI no ha tingut res a veure amb la decisió de deixar la presidència de la Caixa». Samaranch explicà que la decisió va ser presa «fa quasi un any» conjuntament amb Josep Vilarasau i va ser comunicada l'estiu passat al president de la Generalitat, Jordi Pujol.