El fiscal general admet la hipòtesi que Garzón pugui demanar l'extradició de Pinochet

«La hipòtesi cal admetre-la, no es pot dir que això repugni», indicà Cardenal, després d'entrevistar-se a la localitat gallega de San Caetano amb el president de la Xunta, Manuel Fraga. No obstant això, precisà que la seva postura «es manifestarà como sol fer-se, a través dels informes corresponents o dels recursos que correspongui a aquestes resolucions».

La postura contrària de Cardenal en aquests fets sempre ha estat refrendada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que dilluns recorregué l'acte de presó dictat per Garzón contra l'actual senador vitalici xilè. A aquest respecte i en relació a la possibilitat que es demani l'extradició, Cardenal indicà que la decisió de la Fiscalia «no està presa, es troba en estudi». Una vegada estudiada, continuà, «adoptarà la postura que ens sembli que és la que correspon en un Estat de Dret».

Cardenal eludí també pronunciar-se sobre les declaracions del president del Govern, José María Aznar, qui digué confiar en què la Justícia li eviti haver de decidir sobre l'extradició de l'exdictador. Indicà que no li correspon fer cap comentari, ja que ell i Aznar es mouen en «àmbits completament distints».

La decisió del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón d'inhibir-se en favor de Garzón en el cas dels espanyols desapareguts durant la dictadura militar xilena no ha caigut bé a l'Audiència Nacional. El fiscal Ignacio Peláez recorrerà l'acte d'inhibició dictat per García Castellón basant-se en el fet que aquest jutge va ser el primer que va investigar el cas de Xile, encara que Garzón començàs abans la seva causa contra els espanyols que havien desaparegut a l'Argentina.