algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 18°
18°

Indicadors amb sifó (V): Quelcom més que una deixadesa autonòmica

Començam 2023 amb un total de 203.157 persones que cobren alguna pensió contributiva de la Seguretat Social. La taxa de creixement anual és de l'1,23 %. D'aquest total, 17.582 són pensions per incapacitat permanent, 134.337 per jubilació, 45.032 per viduïtat, 6.088 per orfandat, i 118 a favor de familiar. La quantia mitjana del total de pensions és de 1.109,11 € mensuals, amb una taxa de variació anual del 10,04%. Ara bé, el punt més rellevant són les quanties de les distintes contingències: Incapacitat permanent 1.052,94 €, jubilació 1.263,43 €, viduïtat 765,93 €, orfandat 412,32 €, i a favor de familiar 699,11 €.

Aquestes dades estan disponibles a les pàgines webs del Gobierno de España. És més, cada mes el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, informa de tot plegat. Però, si hom consulta les pàgines de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) s’adonarà que l'última, i escassa, informació disponible sobre pensions de la Seguretat Social és de 2021. Òbviament, no sol haver-hi, excepte casos força excepcionals, cap valoració de l'evolució del nombre de pensionistes, ni de la quantia de les pensions per part de les autoritats autonòmiques. Val a dir que tampoc fan cap menció d'una informació sobre pensions molt rellevant: la que cada any ofereix l'Agència Tributària.

Aquesta deixadesa és sorprenent. Mal exercici de l'autogovern si no es para atenció a la transferència més gran de l'Estat per a la cohesió social i per frenar el potencial escreix de desigualtat.

Sobre aquest assumpte s'escauen algunes preguntes: No interessa tenir aquestes dades fàcilment disponibles i periòdicament per a cada una de les illes? I tenir-les per sexe? És d'interès saber quin és el saldo entre allò que aportem a la «sacrosanta Caixa Única de la Seguretat Social» i el que rebem? Per què no hem de conèixer –insistesc, fàcilment i periòdicament- quina és a Balears (i a cada una de les illes) la taxa de reposició de les pensions de jubilació que s'incorporen al sistema (és a dir, el percentatge del darrer salari percebut que li queda a la persona pensionista nova com a pensió)? Hi ha algun motiu per no saber, cada mes, quina és la bretxa de gènere a les pensions públiques? No convindria, de tant en tant, conèixer l'evolució de les desigualtats a casa nostra de les quanties d'aquestes pensions? Etc.

Sembla evident que, si es vol aprofundir en l'autogovern, i, alhora, es vol millorar l'existència material de la ciutadania, caldria una contestació rotundament afirmativa a les anteriors preguntes.

Però, em permetran recordar que, a la presentació d'aquests 'Indicadors amb sifó', ja es parlava de la «manca de voluntat política d'avançar de debò en més capacitat d'autogovern en matèria d'indicadors de tota mena», i es qualificava d'escàndol el fet que «després de tants anys d'autonomia, no s'hagi posat en marxa un veritable sistema estadístic propi», tot recordant que «fer-ho és una facultat legal de les institucions autonòmiques, car l'article 30.32 del vigent Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a competència exclusiva les «estadístiques d'interès per a la comunitat autònoma», i «l'organització i gestió d'un sistema estadístic propi».

En fi, el cas de la informació estadística entorn de les pensions em sembla un excel·lent exemple de deixadesa autonòmica, millor dit, d'una persistent indolència per voler conèixer, amb ets i uts, la realitat social del país. Coneixement que és essencial per a millorar-la.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.