Els integrants del Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació de Qualitat i el Progrés Social s’han reunit aquest dilluns a la seu del Consolat de Mar per ratificar el document que elabora una diagnosi de la situació de l’economia balear i que, a partir d’aquest estudi, marca els objectius estratègics i les mesures que, a curt i mitjà termini, s’han de posar en funcionament per garantir l’augment de la competitivitat inclusiva de l’economia de les Illes. Aquesta millora, a més, està plantejada com a via per assolir majors quotes de benestar i progrés social per a la ciutadania de les Illes Balears.

Fruit d’aquesta tasca d’anàlisi compartida i consensuada, el Govern ha rebut l’encomana de posar en funcionament un total de 13 plans i 10 mesures estratègiques, per complir aquests objectius. El seu horitzó d’execució és entre 2017 i 2020, i tenen una estimació pressupostària inicial de 1.570 milions d’euros.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha destacat la importància del retorn al diàleg social i del canvi en la manera de fer política, perquè aquesta sigui «dialogada, parlada i consensuada amb els agents socials i econòmics». Per altra banda, ha indicat que l’objectiu final d’aquest pacte és poder aconseguir «una major redistribució de la riquesa, millors llocs de treball i de més qualitat, fent especial èmfasi a la formació del capital humà», i posant l’accent en el fet que aquestes millores es facin de manera sostenible.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern, Biel Barceló, també ha destacat que els objectius són la redistribució de la riquesa, generar prosperitat compartida i igualtat social, creant llocs de treball de qualitat, en un model diversificat i «basat en l’economia del coneixement, la innovació i la recerca i les noves tecnologies». Finalment, ha subratllat que les inversions han de tenir en compte tots els sectors a partir de tres criteris bàsics: la sostenibilitat, la inclusió social i la competitivitat.

Reptes

Les meses de treball del Pacte per la Competitivitat, formades per membres del Govern, les administracions locals, els agents econòmics i socials i diferents representants i experts de la societat civil en matèria econòmica i social, han determinat una sèrie de reptes de l’economia balear, que se sintetitzen en el següent:

- Millorar la productivitat i la competitivitat

- Potenciar la diversificació econòmica

- Combatre les desigualtats econòmiques i socials

- Incrementar el pes de la recerca, el desenvolupament i la innovació en relació amb el PIB

- Augmentar la rendibilitat econòmica i social del turisme

- Integrar la sostenibilitat ambiental en el concepte de la competitivitat del model de creixement

- Combatre la precarietat laboral i ajustar els salaris a la renda per capita

- Facilitar l’accés a l’habitatge

- Enfortir els serveis socials com a element de cohesió

- Reduir els nivells d’atur, especialment dels col·lectius més castigats (joves, majors de 45 anys, aturats de llarga durada...)

- Afrontar l’envelliment poblacional

A partir d’aquests reptes específics, que s’han definit de forma conjunta i dialogada entre tots els agents i representants econòmics i socials de les Illes, ja s’està treballant paral·lelament per fixar els plans, els programes i les mesures estratègiques necessàries per a dur a bon port aquests objectius.

Actuacions

En l’àmbit de la recerca, desenvolupament i innovació, l’objectiu genèric és augmentar la intensitat de la innovació de les empreses balears i recuperar l’endarreriment d’R+D+i, especialment en el camp privat. Per això, es planteja un pla de ciència i tecnologia 2018-2022 i una estratègia d’especialització intel·ligent RIS3 balear.

En treball, la formació i l’ocupació de qualitat són motors de canvi com a referents de la millora del model, amb la posada en marxa d’un pla d’ocupació de qualitat 2017-2020, un pla d’autoocupació de les Illes 2017-2020 i una estratègia integral de Formació Professional 2017-2020.

En gestió de fons europeus es planteja una estratègia per al creixement intel·ligent i inclusiu, mitjançant els recursos dels programes operatius de l’FSE, Garantia Juvenil i Fons de Desenvolupament Regional (FEDER).

Les noves tecnologies han de servir per impulsar la digitalització de l’economia i la connectivitat digital. Per assolir aquest objectiu es planteja un pla director sectorial de telecomunicacions i millorar les connexions de qualitat a Internet a totes les Illes.

Amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 i transitar cap a energies renovables, s’han aprovat impulsar plans pluriennals de transició energètica, incorporar l’eficiència energètica de manera transversal i establir programes de foment de l’eficiència energètica i generació renovable per a autoconsum.

En matèria d’habitatge s’ha establert com a objectiu garantir la funció social de l’habitatge, per la qual cosa es desenvoluparà un Pla d’Habitatge Públic i un programa de protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural.

L’aigua i els recursos hídrics també tenen un epígraf específic, amb l’objectiu de garantir la qualitat i la quantitat d’aigua disponible a curt, mitjà i llarg termini. Per això, s’aprova demanar un pla d’inversió en infraestructures hídriques, adaptar el pla hidrològic a la norma europea i elaborar un pla d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera.

Pel que fa a residus, es vol garantir una gestió més sostenible de residus, amb l’establiment d’un marc normatiu de residus i sòls contaminants, alhora que es planteja un programa d’incentius en matèria de residus i economia circular.

En transport, l’objectiu és avançar cap a un model de mobilitat sostenible i de preferència de transport públic i garantir la connectivitat aèria i marítima. Per això, es demana establir un pla director sectorial de mobilitat.

Finalment, es detallen mesures específiques per a cada sector econòmic. Per al sector primari, es planteja una estratègia d’aplicació de la política agrícola comunitària; per a indústria, un pla d’indústria 2017-2025 , per al comerç, un pla integral de comerç 2017-2020 i per al turisme, un pla d’equilibri ambiental i turístic 2017-2020.

La Mesa de Diàleg Social

La reunió de la Mesa de Diàleg Social ha estat presidida per la presidenta del Govern, Francina Armengol. També hi ha assistit el vicepresident i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló; el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela; la consellera de Presidència, Pilar Costa; la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera; el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons; la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, i el conseller de Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Vidal. A més, ha comptat amb la representació dels consells insulars i dels principals agents socials i econòmics de les Illes Balears.