La borsa espanyola va baixar ahir el 2,02%, la major caiguda des de mitjan març, i va perdre el nivell de 10.400 punts, perjudicada per la possibilitat que es renegociïn les condicions d'ajuda financera a Grècia. Així, l'Íbex 35 va disminuir 214,20 punts, fins 10.396.30 punts. Els guanys anuals cauen al 5,45 per cent. A Europa, amb l'euro a 1,427 dòlars, les principals places es varen reduir: l'índex Euro Stoxx 50, l'1,71 per cent; Milà, l'1,31 per cent; París, l'1,25 per cent; Frankfurt, l'1,09 per cent, i Londres, el 0,57 per cent.

L'enrenou borsari es produeix perquè la Unió Europea avalua la rebaixa de les taxes d'interès dels préstecs d'emergència lliurats a Grècia i a Irlanda, i treballa en un segon rescat per a Atenes, en un caòtic esforç per evitar una turbulent reestructuració de deute. Tanmateix, l'agència de qualificació Standard & Poor's va suggerir que es necessitarien mesures molt més radicals perquè el deute grec de 327.000 milions d'euros sigui sostenible i assegurà que Atenes podria haver de reduir el capital un 50% o més, amb grans pèrdues per als inversors. Per aquest motiu, S&P va rebaixar encara més la qualificació creditícia de Grècia dins la categoria escombraries, de BB a B, amb la qual cosa va copejar les accions dels bancs grecs, a mesura que els inversors es varen bolcar al deute alemany cercant actius més segurs.

Zona euro

Les preocupacions també van sorgir després d'un article de la revista alemanya Der Spiegel, que va plantejar que Grècia considerava deixar la zona euro, la qual cosa va generar indignats desmentiments d'Atenes i de ministres de la UE. Un portaveu del Govern alemany va dir que Merkel es reunirà demà amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i amb el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, per revisar l'actual situació. El portaveu alemany, però, va deixar clar que una retirada de Grècia de la zona euro mai no ha estat en discussió i no ho és ara.

Està previst que la setmana que ve es reuneixin els ministres de Finances de la zona euro i de la UE per aprovar un programa d'ajuda a Portugal, enmig de la incertesa sobre si Finlàndia -la coalició guanyadora de les darreres eleccions no ha iniciat encara negociacions per formar govern- estarà d'acord de complir la seva part d'un acord.
Mentrestant, s'acumula la pressió perquè en aquestes trobades es prenguin decisions, així mateix, sobre Irlanda i Grècia, però fonts de la zona euro varen indicar que no hi havia accions probables sobre Grècia almenys fins a juny.