cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Europa aprova el rescat d'Irlanda

Les condicions a què estarà subjecte el paquet quedaran definides durant els propers dies, però es calcula que la suma serà inferior als 100.000 milions d'euros

43646

La crisi ha fet estralls en l'economia i el Govern no ha tingut més remei que preparar mesures correctores.

CATHAL MCNAUGHTON

Els ministres de Finances europeus acordaren anit activar el mecanisme financer per ajudar Irlanda, segons va informar el titular belga i president del Consell Ecofin de la UE, Didier Reynders. L'ajuda serà d'una suma "inferior a 100.000 milions d'euros" -podria ser d'entre els 80.000 i els 90.000 milions- i es finançarà a través del mecanisme d'assistència del pressupost comunitari, de la Facilitat d'estabilitat financera creada el juliol passat i del Fons Monetari Internacional, d'acord amb les declaracions de Reynders. El Regne Unit i Suècia, dos països de la Unió que no són membres de l'Eurozona, participaran també en l'operació de rescat d'un país que té una població de gairebé 4,5 milions d'habitants.

Encara que els doblers aniran destinats principalment als bancs, els préstecs seran concedits a l'Estat irlandès, que es farà responsable de la seva devolució. Les condicions a què quedarà subjecte el paquet d'ajuda seran definides durant els pròxims dies, de comú acord entre les autoritats irlandeses i les institucions internacionals participants en l'operació: la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i l'FMI. El ministre irlandès de Finances, Brian Lenihan, afirmà ahir que recomanarà al seu Govern que presenti una sol·licitud formal per accedir al pla de suport financer de la Unió Europea (UE) i del Fons Monetari Internacional (FMI).

Pla d'austeritat

L'acord s'assolí després que l'Executiu irlandès decidís presentar la sol·licitud formal per rebre l'ajuda. El Consell de Ministres es reuní a Dublín per enllestir el projecte d'austeritat quadriennal, un text clau per fixar l'import final del rescat econòmic. Respecte de la quantitat que necessita el país per sanejar el seu sistema bancari i els comptes públics, el titular de Finances es va limitar a fixar-la en "desenes de milers de milions d'euros", però va rebutjar que la xifra arribi als "70.000 o 80.000" milions. Lenihan explicà que la majoria dels doblers s'usarà per reduir el dèficit públic "durant els pròxims anys", mentre que per a la banca nacional es podria crear un "fons en espera" o de "contingència" per demostrar als mercats exteriors l'existència de liquiditat.

El mandatari recordà, a més, que el sistema bancari irlandès -que es veurà reduït significativament, segons el primer ministre, Brian Cowen- té el suport del BCE, però advertí que les entitats de crèdit han de trencar progressivament aquesta dependència. Tampoc no avançà el tipus d'interès que pagarà l'Estat per tornar el préstec de la UE i de l'FMI, si bé declarà que serà "molt menor" a l'exigit pels mercats internacionals. El que sí que anticipà fou la introducció d'un nou règim fiscal en els pròxims pressupostos generals del país per a 2011 -que es presentaran el 7 de desembre-, cosa que es podria traduir en impostos addicionals sobre les propietats i sobre aquesta classe social que aquí anomenen "ultrarics".

Amb aquestes i altres mesures, el Govern confia d'estalviar l'any 2011 uns 6.000 milions d'euros, tot i que és només la primera fase d'un full de ruta més ampli dissenyat per guiar l'economia nacional en els pròxims quatre anys. Segons declarà Lenihan, el pla d'austeritat quadriennal, que es donarà a conèixer demà i l'objectiu del qual és reduir el dèficit fins al 3% del PIB el 2014 per mitjà de retallades valorades en 15.000 milions d'euros, ha rebut ja l'aprovació tant de la UE com de l'FMI. En els nous comptes de l'Executiu també s'inclouen dràstiques reduccions de les prestacions socials i, potser, del Salari Mínim Interprofessional, que amb gairebé 10 euros a l'hora, és el segon més alt de la Unió.

El segon rescat

Irlanda és el segon Estat de la zona euro que necessita l'ajuda de la resta dels socis per evitar la suspensió de pagaments. El maig passat, per primer cop en la història de la unió monetària europea, els socis hagueren d'improvisar un paquet financer per a Grècia per valor 110.000 milions. A l'Estat espanyol, són moltes les veus que es demanen si el país seguirà les passes de Grècia i d'Irlanda.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Prou de receptaris:fracassats, fa mes de 11 anys

Europa no aprova res, perquè la democràcia és inexistent.Són quatre buròcrates i tecnòcrates d'aquells que predicaven fa poc que Irlanda anava per bon camí els que ara imposen mesures draconianes d'austeritat a la gent d'Irlanda.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente