Experts de la Comissió, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) viatgen demà a Dublín per iniciar les negociacions formals d'un pla de rescat de fins a 100.000 milions d'euros per a Irlanda amb l'objectiu de frenar la crisi de deute a l'eurozona i evitar el contagi a Espanya i Portugal. El diàleg s'intensificarà tot i que les autoritats irlandeses rebutgen demanar ajuda per no perdre sobirania.
«La situació és molt urgent i, de fet, molt greu. Així que no tenim temps per perdre. És essencial que es restauri la confiança en el sector bancari irlandès pel bé de l'estabilitat financera d'Europa i per restaurar la confiança en l'economia real irlandesa», ha dit el comissari d'Assumptes Econòmics, Olli Rehn, després que li han preguntat si aquesta negociació és una qüestió de setmanes o dies.
Rehn ha insistit que les negociacions que s'inicien aquest dijous «poden considerar-se com una intensificació dels preparatius per a un possible programa d'ajuda i si el Govern irlandès ho demana i l'eurozona ho considera necessari».
Consolidació fiscal
El diàleg, ha ressaltat el comissari d'Assumptes Econòmics, no se centrarà únicament en els problemes del sector bancari, com pretén Irlanda, sinó que també cobrirà el programa de consolidació fiscal per als quatre anys vinents que prepara Dublín, que es presentarà abans que acabi el mes, i els pressupostos per al 2011, que han d'aprovar-se a començaments del desembre.
«La clau és que el pla fiscal aconsegueixi l'objectiu de reduir el dèficit al 3% el 2014 amb un esforç inicial de consolidació de 6.000 milions d'euros l'any que ve», ha explicat Rehn.
Pel que fa al sector financer, el comissari d'Assumptes Econòmics ha indicat que «l'objectiu obvi és que el sector bancari irlandès es faci viable i sostenible, fet que requerirà bastant reorganització i reestructuració». El ministre de Finances belga, Didier Reynders, que presideix l'Ecofin, ha precisat que espera que la UE imposi als bancs irlandesos les mateixes mesures que ha decretat per a altres països com una «disminució important de l'activitat» i «conseqüències per als accionistes».
En tot cas, el comissari d'Assumptes Econòmics ha recordat que el fons de rescat de la UE de 750.000 milions d'euros «no pot prestar directament al sector bancari», com pretén Dublín, però sí «ho pot fer a través d'un programa per a un país que posi especial èmfasi en la reestructuració del sector bancari».
Rescat inevitable
El president de l'Ecofin ha donat a entendre que el rescat d'Irlanda és inevitable perquè «per al BCE serà difícil anar més lluny a l'hora de donar liquiditat a alguns bancs a diferents estats membre i sobretot a Irlanda». La supervivència dels bancs irlandesos depèn d'aquestes injeccions de liquiditat. En tot cas, Reynders ha apostat per esperar als resultats de les negociacions per veure si s'activa o no el fons de rescat.
«Si hi ha una petició, estem preparats per actuar», ha insistit. Per part seva, la vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, ha negat que Espanya pressioni Irlanda per demanar ajuda, tot i que ha deixat clar que «qualsevol actuació que prengui Irlanda en la bona direcció serà benvinguda per part d'Espanya».
En opinió seva, Irlanda «és un país responsable, que és conscient no només de les seves pròpies dificultats, sinó de dificultats que podrien existir suposant que les mesures que posi en pràctica no siguin suficients». «No tenim per què assumir que el Govern irlandès té un comportament no responsable. El meu convenciment és que si Irlanda creu que cal acudir al mecanisme, el sol·licitarà», ha insistit.
Per la seva banda, el ministre de Finances britànic, George Osborne, ha anunciat aquest dimecres que el Regne Unit, malgrat que no forma part de l'eurozona, participarà en el pla de rescat d'Irlanda que preparen la UE i l'FMI, tot i que no n'ha explicat com. S'especula amb la possibilitat que Londres aportarà un préstec bilateral a Dublín que complementarà l'ajuda de l'Eurogrup.
