cielo claro
  • Màx: 37°
  • Mín: 26°
36°

El nigul volcànic arriba a Balears

Alerta per la imminent aproximació del núvol cap a les Illes i pel possible tancament dels seus aeroports. Mentrestant, 50.000 viatgers quedaren a terra

Ahir horabaixa AENA alertà de la possiblitat que els aeroports de Balears, juntament amb els de Catalunya, poguessin veure's afectats de manera imminent pel desplaçament del núvol des del nord de l'Estat cap a l'est. Aquest fet podria originar el tancament dels aeròdroms de les comunitats esmentades, com ja va succeir amb set de la cornisa cantàbrica, que van tornar a obrir-se després d'haver estat ordenada la cancel·lació de l'activitat durant gairebé una hora.

Al llarg de la jornada, a Son Sant Joan, uns 50.000 passatgers es van veure afectats per l'aturada que pateix l'espai aeri europeu. Així, l'aeroport de Palma cancel·là 303 vols i operà poc més de 135 moviments dels 504 programats, un 27%. Els més afectats van ser els alemanys. En concret, es van clausurar un total de 154 vols amb arribada o destinació al país teutó.

El Regne Unit fou la segona destinació amb més moviments cancel·lats, amb un total de 73. Suïssa, Dinamarca, França, Àustria, Bèlgica, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Polònia, Suècia, Suïssa, Noruega, a més de set enllaços que havien d'arribar a les Illes des d'Europa, es van veure també afectats ahir pel núvol volcànic en els moviments de l'aeroport de Palma.

D'altra banda, en el cas d'Eivissa, es tancaren 26 connexions -13 arribades i 13 sortides-, mentre que Menorca no se'n veu afectada per ara, ja que no té programats fins dimarts vols europeus.

Pèrdues històriques

Felipe Navío, president de l'Associació de companyies aèries espanyoles, Aeca, va assegurar ahir que promourà la petició d'ajuda a la Unió Europea, perquè les pèrdues econòmiques que ha suposat l'aturada seran "molt importants" per a les empreses aèries en un context econòmic de crisi.

Felipe Navío va explicar que des d'Aeca es realitzarà el "màxim esforç" per coordinar amb altres companyies europees la ubicació dels passatgers afectats, "de manera que puguin tornar als països d'origen tan aviat com sigui possible".

Així mateix, va destacar la importància de cercar rutes alternatives per trobar solucions i que el client així ho demani a les companyies aèries amb les quals havien de viatjar.

Set aeroports de l'Estat van tancar per seguretat

L'arribada al nord de l'Estat del nigul de cendres volcàniques procedent d'Islàndia obligà a tancar ahir set aeroports, encara que van reobrir-se al cap d'una hora a causa del desplaçament de l'acumulació de partícules cap a l'est.

AENA decidí tancar els aeròdroms d'Astúries, Vitòria, Bilbao, Sant Sebastià, Logronyo, Santander i Pamplona després que el núvol arribàs al nord de la Península. El tancament va obeir raons de seguretat i afectà 22 vols.

En el conjunt de l'Estat, AENA va xifrar en 2.029 el nombre de vols cancel·lats, dels quals 993 procedeixen d'aeroports del centre i del nord d'Europa i 1.036 surten cap a les destinacions esmentades.

Trens, autobusos i fins i tot vaixells són les solucions alternatives que faciliten algunes companyies aèries per donar sortida als passatgers atrapats a Madrid pel tancament del trànsit aeri amb el nord i l'est d'Europa.

Així ho informà el director adjunt de l'aeroport de la capital espanyola, José Sanz Dorero, després de recordar que ahir no sortiria des de Barajas cap avió en direcció a les zones afectades, perquè d'aquesta manera ho acordà el Comitè de Crisi d'aquest aeròdrom, integrat per la Delegació del Govern a Madrid, la Guàrdia Civil, les forces de seguretat de l'Estat, companyies aèries, agents d'assistència a terra o handling i AENA.

Sense símptomes de millora

El desplaçament del nigul continua alterant els horaris dels vols que operen pel centre i pel nord del continent europeu i ha obligat una vintena de països a mantenir tancats els aeroports.

El nombre total d'operacions cancel·lades a Europa a causa del núvol volcànic ascendia ahir a 17.000, segons les dades de l'Agència europea per a la seguretat en la navegació aèria (Eurocontrol).

La situació es va agreujar al llarg de la jornada, quan diversos aeroports europeus van ampliar el període de tancament fins a dilluns, com els tres aeròdroms de París. Per altra banda, el d'Amsterdam es manté inoperatiu de manera indefinida.

A més, alguns espais aeris que havien reobert, com en el cas d'Irlanda, van haver de tornar a tancar. El desplaçament de la massa de partícules cap al sud-est d'Europa va ser el motiu que féu ampliar la xifra d'aeròdroms inoperatius en aquesta zona, entre els quals hi hauria els del nord d'Itàlia, mentre que d'altres, com el de Moscou, estan en alerta.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys

La informació le trec de qualsevol llibre de història o de prehistòria.
Fa 18.000 anys, període Solutrense, Europa (Escandinàvia, Illes Britàniques, la mar del Nord i costa) i la part nord de Nordamèrica estava coberta per gel.
Mallorca, Menorca i Cabrera eren una illa i tenien un clima que diríem àrtic.
Per altra banda la part de les conques del Obi i Ienisei, Urals fins a la actual Txèquia o Eslovàquia hi havia abundant caça de mamuths.
Hi ha de haver qualcuna explicació que entre les mateixes latituds una zona estava coberta de gel i l'altra no hi estava.
Una possibilitat seria que els volcans de Islàndia estiguessin molt actius i formàssim una capa de pols a la alta atmosfera que impedia en part la arribada de fotons o la irradiació solar a la zona coberta per el gel.
Com he dit abans aquesta erupció pot durar dies, mesos, anys o segles.

Valoració:5menosmas
Per NASA, fa mes de 12 anys
La erupción del volcán podría un ser preludio de una mucho más grave.

Europa Press | 16/04/2010 - 14:32

La agencia aeroespacial estadounidense NASA ha mostrado hoy viernes su preocupación por que la erupción volcánica registrada ayer en Islandia, que ha causado el colapso del tráfico aéreo europeo, sea el preludio de una mucho más grave en el vecino volcán Katla, según ha informaso hoy viernes el diario belga Gazet Van Antwerpen.

Esto podría significar una contaminación del espacio aéreo europeo más duradera y que la actividad volcánica podría mantenerse durante mucho tiempo, afirma la agencia. Según el servicio de guardacostas de Islandia, la potencia de las erupciones registradas en el glaciar Eyjafjallajokull, un conocido destino para la práctica del senderismo en el sur de Islandia, está reduciéndose en las últimas horas.

El volcán que se encuentra bajo el glaciar Ejfjallajokull, el quinto mayor glaciar de Islandia, ha entrado en erupción en cinco ocasiones desde el siglo IX. Antes de esta erupción, que se produjo en marzo, la última había tenido lugar en 2004.

http://ecodiario.eleconomista.es/internacional/noticias/2065180/04/10/NASA-la-erupcion-del-volcan-podria-un-ser-preludio-de-una-mucho-mas-grave.html
Valoració:-2menosmas
Per Macià, fa mes de 12 anys
Do not Visit... Vols fer el favor de no dir més pardalades......
Aquest mateix volcà va entrar en erepució fa uns 200 anys, crec que l´any 1812, va expulsar cendres de forma intermitent durant un any aproximadament, però no va fer canviar al clima a Europa.
A Filipines l´any 1996 va entrar en erupció el Pinatubo, de la mateixa classe que l´Eijafala o com es digui, encara que molt més potent i tampoc va fer cap canvi climàtic, igual que el Monte Elena els EEUU l´any 80 que també va restringir gran part de l´espai aeri Nord-Americà i tampoc va provocar cap canvi climàtic.
Valoració:-4menosmas
Per ¿?, fa mes de 12 anys
D'on treus aquesta informació Do not visit Majorica?
Valoració:4menosmas
Per Do not visit Majorca, fa mes de 12 anys
La erupció de aquest volcà, el Eijafjala, tant pot durar dies com segles.
També se poden posar en erupció altres volcans, n'hi ha més de 200 i almanco 30 han estan actius durant els darrers mil anys.
Tant si dura dies com mesos o anys ja se pot donar per acabat el model turístic de masses.
Se haurà de tornar an el turisme de abans de 1960 i canviar el tipos de avions, ja que no serveixen quan hi ha erupcions volcàniques.
Si aquestes erupcions duren anys faran canviar el clima de Europa, a Mallorca se podrien aconseguir temperatures hivernals per davall del zero, entre -10 i -20ºC.
Valoració:-1menosmas
Per robines, fa mes de 12 anys

Canvi de cicle pel nigul, la que pot arribar a crear un fet de la naturalesa, que en teoria ho hauriem de tenir controlat? no?. Idò ja entrats de plè an el segle XXI esteim amb aqueixes, trist però real, em sembla que en comptes d´anar cap endavant en segons quins temes, la humanitat va cap enrere, més aviat, no va.

Tal vagada és l´impost i el tribut que haurem de pagar d´avui endavant per tant de progrés i desenvolupament desaforat i desbaratat que noltros mateixos hem creat i revifat als darrers deu lustres, conseqüència de tot plegat ens trobam totalment depenents d´aquests avanços tecnològics que ens tenen fermats i ens coarten la nostra pròpia libertat i el nostre propi creixement, no tan sols econòmic sinó més aviat humà i com a persones, depenent i essent "esclaus" i "hostes" d´aquest mateix desenvolupament, trista i miseràble realitat, però és la que és i de moment no n´hi ha d´altre, o si?, si obtassim per un canvi de "sistema" en la globalitat del terme, o bé, de mentalitat, i veure-ho d´un altre punt de mira o de caire i fer una anàlisi de tot plegat, per entre d´altres qüestions no dependre la nostra existència de la erupció de lava en pols d´un volcà qualsevol en qualsevol punt de la terra o d´una apagada temporal del subministrament elèctric o d´aigua o del que vulgueu....., cal, crec jo, des del meu modest entendre un replantatjament d´aquestes avinenteses que hom no s´espera en un moment determinat i que ens deixa sempre en "fora de joc" o què "no estavem preparats" per això o per allò..................... Tal vegada si ens mirassem més cap a "l´interior" envers de mira tant cap a "l´exterior" trobariem el cami, potser, d´una solució més humana, coherent i que ens "ompliria" molt més que no ho està fent aquest "sistema" què vist lo vist no és tan perfecte com ens volen fer creure.



Salut i llibertat i el qui té "feina" què la conservi el més què pugui, perquè pot esser que la cendra del volcà, ens ennubil.larà el futur més proper....
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente