Ahir horabaixa AENA alertà de la possiblitat que els aeroports de Balears, juntament amb els de Catalunya, poguessin veure's afectats de manera imminent pel desplaçament del núvol des del nord de l'Estat cap a l'est. Aquest fet podria originar el tancament dels aeròdroms de les comunitats esmentades, com ja va succeir amb set de la cornisa cantàbrica, que van tornar a obrir-se després d'haver estat ordenada la cancel·lació de l'activitat durant gairebé una hora.
Al llarg de la jornada, a Son Sant Joan, uns 50.000 passatgers es van veure afectats per l'aturada que pateix l'espai aeri europeu. Així, l'aeroport de Palma cancel·là 303 vols i operà poc més de 135 moviments dels 504 programats, un 27%. Els més afectats van ser els alemanys. En concret, es van clausurar un total de 154 vols amb arribada o destinació al país teutó.
El Regne Unit fou la segona destinació amb més moviments cancel·lats, amb un total de 73. Suïssa, Dinamarca, França, Àustria, Bèlgica, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Polònia, Suècia, Suïssa, Noruega, a més de set enllaços que havien d'arribar a les Illes des d'Europa, es van veure també afectats ahir pel núvol volcànic en els moviments de l'aeroport de Palma.
D'altra banda, en el cas d'Eivissa, es tancaren 26 connexions -13 arribades i 13 sortides-, mentre que Menorca no se'n veu afectada per ara, ja que no té programats fins dimarts vols europeus.
Pèrdues històriques
Felipe Navío, president de l'Associació de companyies aèries espanyoles, Aeca, va assegurar ahir que promourà la petició d'ajuda a la Unió Europea, perquè les pèrdues econòmiques que ha suposat l'aturada seran "molt importants" per a les empreses aèries en un context econòmic de crisi.
Felipe Navío va explicar que des d'Aeca es realitzarà el "màxim esforç" per coordinar amb altres companyies europees la ubicació dels passatgers afectats, "de manera que puguin tornar als països d'origen tan aviat com sigui possible".
Així mateix, va destacar la importància de cercar rutes alternatives per trobar solucions i que el client així ho demani a les companyies aèries amb les quals havien de viatjar.
Set aeroports de l'Estat van tancar per seguretat
L'arribada al nord de l'Estat del nigul de cendres volcàniques procedent d'Islàndia obligà a tancar ahir set aeroports, encara que van reobrir-se al cap d'una hora a causa del desplaçament de l'acumulació de partícules cap a l'est.
AENA decidí tancar els aeròdroms d'Astúries, Vitòria, Bilbao, Sant Sebastià, Logronyo, Santander i Pamplona després que el núvol arribàs al nord de la Península. El tancament va obeir raons de seguretat i afectà 22 vols.
En el conjunt de l'Estat, AENA va xifrar en 2.029 el nombre de vols cancel·lats, dels quals 993 procedeixen d'aeroports del centre i del nord d'Europa i 1.036 surten cap a les destinacions esmentades.
Trens, autobusos i fins i tot vaixells són les solucions alternatives que faciliten algunes companyies aèries per donar sortida als passatgers atrapats a Madrid pel tancament del trànsit aeri amb el nord i l'est d'Europa.
Així ho informà el director adjunt de l'aeroport de la capital espanyola, José Sanz Dorero, després de recordar que ahir no sortiria des de Barajas cap avió en direcció a les zones afectades, perquè d'aquesta manera ho acordà el Comitè de Crisi d'aquest aeròdrom, integrat per la Delegació del Govern a Madrid, la Guàrdia Civil, les forces de seguretat de l'Estat, companyies aèries, agents d'assistència a terra o handling i AENA.
Sense símptomes de millora
El desplaçament del nigul continua alterant els horaris dels vols que operen pel centre i pel nord del continent europeu i ha obligat una vintena de països a mantenir tancats els aeroports.
El nombre total d'operacions cancel·lades a Europa a causa del núvol volcànic ascendia ahir a 17.000, segons les dades de l'Agència europea per a la seguretat en la navegació aèria (Eurocontrol).
La situació es va agreujar al llarg de la jornada, quan diversos aeroports europeus van ampliar el període de tancament fins a dilluns, com els tres aeròdroms de París. Per altra banda, el d'Amsterdam es manté inoperatiu de manera indefinida.
A més, alguns espais aeris que havien reobert, com en el cas d'Irlanda, van haver de tornar a tancar. El desplaçament de la massa de partícules cap al sud-est d'Europa va ser el motiu que féu ampliar la xifra d'aeròdroms inoperatius en aquesta zona, entre els quals hi hauria els del nord d'Itàlia, mentre que d'altres, com el de Moscou, estan en alerta.
La informació le trec de qualsevol llibre de història o de prehistòria.
Fa 18.000 anys, període Solutrense, Europa (Escandinàvia, Illes Britàniques, la mar del Nord i costa) i la part nord de Nordamèrica estava coberta per gel.
Mallorca, Menorca i Cabrera eren una illa i tenien un clima que diríem àrtic.
Per altra banda la part de les conques del Obi i Ienisei, Urals fins a la actual Txèquia o Eslovàquia hi havia abundant caça de mamuths.
Hi ha de haver qualcuna explicació que entre les mateixes latituds una zona estava coberta de gel i l'altra no hi estava.
Una possibilitat seria que els volcans de Islàndia estiguessin molt actius i formàssim una capa de pols a la alta atmosfera que impedia en part la arribada de fotons o la irradiació solar a la zona coberta per el gel.
Com he dit abans aquesta erupció pot durar dies, mesos, anys o segles.