Hi ha un terreny al qual la llum arriba amb tanta força que enlluerna i en què les úniques formes visibles són les ombres dels elements que il·lumina. Són ombres innífugues, iguals, perquè en neutralitzar els matisos i les textures només queda un bosc sense discriminacions. És la república de les ombres, en peu d'igualtat.

Es tracta d'un concepte extrapolable als àmbits en els quals la dona encara no camina amb passes valentes. Per ventura, el món de la mar n'és un exemple. Tot i haver estat lligat al llarg de la història a la força d'un braç masculí, la figura femenina també hi ha participat. Bàsicament en la venda del producte capturat a les peixateries de barri i de mercat.

Ara bé, aquesta fotografia s'ha diluït amb el temps. Hi ha dones que venen el peix que els duen els marits, però el paradigma evoluciona cap a les armadores, copropietàries de l'embarcació. Les tasques d'aquestes se centren més en la paperassa típica d'un negoci. No debades, el Govern central ha impulsat un decret sobre titularitat compartida que intenta potenciar el registre d'armadores i de marineres en la Seguretat Social.

Dolores Inserte (Palma, 1956) regenta La perla del mar juntament amb el seu marit i fa anys i panys que és així. "Nosaltres tenim una combinació equilibrada", explica Inserte. "Anar a Capitania Marítima, despatxar el vaixell i demanar les subvencions" són les feines de les quals s'encarrega ella. Almenys això feia fins fa cinc anys, quan començà a compaginar les responsabilitats amb una altra feina (també relacionada amb la mar). "És veritat que abans la dona només hi anava a donar un cop de mà -reflexiona Dolores-, però jo no som de quedar a casa i m'agrada més el carrer". Per aquesta raó també patronejava les mercaderies, fins que OpaMallorca començà el sistema de subhasta de peix a la llotja. "Ara, en canvi, cada vegada hi ha més armadores. Això és perquè avui dia la dona és més espavilada", afirma convençuda.

La col·lega d'Inserte Eva García (Sóller, 1974) també s'encarrega d'un bon grapat de compromisos. En el seu cas, de l'embarcació Fortunata II, una tasca que combina també amb la seva feina particular. "Legalment la comprà el meu home i, per tant, és titular únic, però jo li faig treballs amb un poder notarial -assegura. La parella a la qual compraren el vaixell sí el tenia amb titularitat compartida".

De fet, les dones armadores s'obren pas a totes les Illes Balears. Sóller i Andratx (a la Tramuntana) i Portocolom, Porto Cristo i Santanyí (al Llevant de Mallorca) ja tenen figures femenines desenvolupant aquesta feina en les seves confraries. També n'hi ha a Ciutadella, a Fornells i a Eivissa.

Per això mateix, Eva Garcia té clar que "les dones són tan vàlides com els homes" i ho corroboren les històries personals. Una d'aquestes és la de Dolores Inserte, qui diu: "Abans era mon pare i d'un soci seu els que regentaven el vaixell". Eren els anys 80 i La perla del mar nomia Silvia. Tanmateix, finalment la filla va comprar l'embarcació i la dona va arribar a ocupar el lloc de l'home.

La cotitularitat de les explotacions, al setembre

S'ha parlat molt de la metafòrica capa d'invisibilitat que cobreix les dones de foravila, aquelles que participen en les explotacions agràries familiars i que treballen les terres però que, tot i això, no consten enlloc.

Això és perquè, fins ara, la majoria no hi estaven registrades com a resultat d'una normativa que estipula que les explotacions, tant si són agrícoles com si són pesqueres, només poden estar inscrites a nom d'una persona. Per això i pel caràcter patriarcal de les societats occidentals, el propietari legal de l'empresa sempre sol a recaure sobre l'home.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al quart trimestre de 2008, el nombre de dones que treballen al món de la ramaderia i l'agricultura és superior a 1.100. No obstant això, molt poques són propietàries d'una empresa per a la qual fan feina des de temps immemorials.

La qüestió no és fútil, perquè la tasca de la pagesa no figura a la Seguretat Social i no cotitza. Per aquest motiu, per no invertir en la caixa única de l'Estat, quan deixa de fer feina no pot rebre la prestació per atur. Si contreu una malaltia o es fa mal en el decurs de la jornada laboral, ningú no li pagarà la baixa. Tampoc no té permís de maternitat i, un pic acabada la intensa vida laboral d'anys i anys, aquesta dona tampoc no podrà cobrar la jubilació.

La tendència sociològica mostra que, històricament, el marit del matrimoni es jubila abans, ja que té més edat que la dona. És l'únic període en el qual aquesta pot posar el seu nom a l'empresa, però és insuficent per cobrar una pensió decent.

El Govern central pensava que el decret estaria aprovat abans de la primavera de 2009, però la veritat és que la normativa encara no s'aplica. Amb tot, l'Executiu balear en prepara el desenvolupament en l'àmbit de l'Arxipèlag i cpreveu que el tindran enllestit d'aquí a tres mesos. És a dir, al començament del curs 2009-2010.

Tanmateix, l'únic problema al qual ha de fer front la reforma es troba a les mateixes bases agràries. Tal com anunciaren a principi d'any, volen lluitar per modificar-ne el redactat actual perquè petites patronals, com Asaja i Unió de Pagesos, mostren discrepàncies a l'hora de mesurar l'abast del decret. "Pateix el perill d'esdevenir un simple símbol, sense efectes materials", afirma Mateu Morro, membre d'Unió de Pagesos.

Per part seva, el portaveu d'Asaja, Biel Company, creu que la normativa, tot plegat, "no és res més que molt de fum".