nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

La reobertura de la Residència Miquel Mir

Dies després de la reobertura de la Residència Miquel Mir, moltes persones continuen acostant-s’hi per veure com ha quedat. Entre elles, mumare, que hi va treballar durant anys. I, com ella, també hi han anat altres antigues treballadores, així com veïns i veïnes que senten la necessitat de celebrar col·lectivament la reinauguració d'aquest espai.

La Residència Miquel Mir, l’antiga «Casa Cuna», l’Hospici d’Inca, no és només un edifici. És un lloc ple de records, d’històries compartides i de vincles emocionals que han crescut al llarg de les dècades. Hi ha una relació especial entre aquest espai i la gent d’Inca. En dies assenyalats, les visites institucionals s’alternaven amb les dels veïns que hi anaven per celebrar junts. A Sant Francesc, la barriada que acull la residència, aquesta presència era més que quotidiana: era part de la seva identitat.

Després de gairebé set anys de tancament, la residència ha reobert les portes completament renovada i integrada a la xarxa pública de centres gestionats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), organisme autònom que depèn del Consell de Mallorca. Tot i això, aquest moment, tan esperat per molts, té també un regust agredolç. La reobertura s’ha fet sense aquell esperit col·lectiu que sempre havia caracteritzat la relació entre Inca i aquest espai.

És difícil no pensar que hi hauria hagut una altra manera de celebrar aquest retorn: amb un acte públic i obert a la ciutadania que posàs al centre la gent d’Inca i el significat que aquest lloc té per a la ciutat. Perquè la Residència Miquel Mir no és només un servei; és part de la nostra vida col·lectiva, un testimoni viu de la solidaritat i la cura que defineixen la nostra comunitat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.