La reobertura de la Residència Miquel Mir

La Residència Miquel Mir, l’antiga «Casa Cuna», l’Hospici d’Inca, no és només un edifici. És un lloc ple de records, d’històries compartides i de vincles emocionals que han crescut al llarg de les dècades. Hi ha una relació especial entre aquest espai i la gent d’Inca. En dies assenyalats, les visites institucionals s’alternaven amb les dels veïns que hi anaven per celebrar junts. A Sant Francesc, la barriada que acull la residència, aquesta presència era més que quotidiana: era part de la seva identitat.

Després de gairebé set anys de tancament, la residència ha reobert les portes completament renovada i integrada a la xarxa pública de centres gestionats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), organisme autònom que depèn del Consell de Mallorca. Tot i això, aquest moment, tan esperat per molts, té també un regust agredolç. La reobertura s’ha fet sense aquell esperit col·lectiu que sempre havia caracteritzat la relació entre Inca i aquest espai.

És difícil no pensar que hi hauria hagut una altra manera de celebrar aquest retorn: amb un acte públic i obert a la ciutadania que posàs al centre la gent d’Inca i el significat que aquest lloc té per a la ciutat. Perquè la Residència Miquel Mir no és només un servei; és part de la nostra vida col·lectiva, un testimoni viu de la solidaritat i la cura que defineixen la nostra comunitat.