És un nou lema feminista, la vergonya ha de canviar de bàndol, ha d’estar a l’altra banda, han de ser ells, els agressors, els violadors, els mascles-alfa, que han de sentir vergonya per allò que pensen respecte a les dones, per allò que fan en la seva vida quotidiana. Gràcies a na Gisèle Pelicot que va patir les violacions reiterades del seu marit i d’altres homes, tots ells condemnats a França, la frase s’ha fet famosa i la reiteram tant als carrers com en converses particulars.
Hi ha llocs al món globalitzat que no ho volen fer. La darrera mostra, a l’Aràbia Saudita, on se celebra un torneig de futbol. Ja és fort que els equips d’aquí hagin d’anar tan enfora a jugar, amb els canvis a les condicions físiques que suposa. Ja és fort ,que no hi hagi gens ni mica de vergonya per part dels responsables de la Federació futbolera que han traslladat el torneig per un bon grapat de milions, i ja és fort que davant les agressions patides per les dones mallorquines i els infants, no hagi hagut una resposta contundent dels responsables federatius davant les autoritats saudites.
Sabem que és un estat àrab que ha pagat milions a l’excampió Rafa Nadal, com a altres «estrelles» esportives, un estat carregat de doblers per la riquesa natural del petroli. Sabem que és un estat que es basa en la sharía: «És el cos del dret islàmic. Constitueix un codi detallat de conducta en el que s’inclouen les normes relatives al culte, als criteris de moral, i de la vida, allò que tenen permès o prohibit, i les regles entre el que consideren el bé i el mal. No obstant la seva identificació amb la religió és matisable, encara que és a l’islam, no és un dogma, sinó quelcom interpretable».-segons l’enciclopèdia.
Coneixem com apliquen aquestes normes de conducta a l’Aràbia Saudita, respecte a les dones, fins fa molt poc no les deixaven ni conduir, com a un exemple de l’aplicació estricta de les normes interpretables del seu codi. Un estat dictatorial, però, això sí, amable i acollidor amb els amics com amb el rei emèrit que no pot tornar per aquestes terres pel seu il·lícit enriquiment.
Els insults, les agressions a les dones mallorquines que acompanyaren l’equip són actituds masclistes, grolleres, que no es poden minimitzar ni oblidar. Bé han fet els responsables polítics del PPVox que feren declaracions en arribar aquí, criticant i lamentant aquests comportaments, però no pot quedar així. Han d’exigir responsabilitats als directius de la federació, que ho traslladin als responsables saudites.
La vergonya no ha canviat de bàndol encara dins el món futboler, ni a l’Aràbia Saudita ni desgraciadament a molts altres llocs, cal insistir, cal no oblidar, cal donar tot el suport a les agredides, no només uns segons davant les càmeres.
I hem de mantenir el lema ben viu, l’hem de reiterar i tenir ben present, que els mascles-alfa, els agressors, els violadors, els violents sàpiguen que les víctimes no tindran vergonya, que l’han de tenir ells. Que s’ha d’estendre el missatge de na Gisèle Pelicot amb coratge i valentia, assenyalem el masclisme, sigui quina sigui la seva forma d’expressió.