Habitualment el discurs polític fonamentat en la seguretat jurídica es vincula més a la dreta. Tot i que realment és un principi reconegut i nuclear de totes les democràcies occidentals. A les Balears tots recordam crítiques furibundes del PP a mesures territorials proteccionistes adoptades per governs o majories de centre esquerra o d’esquerra. O recordam posicions contràries a determinats canvis perquè els inversors cerquen garanties i seguretat. Molt sovint, per tant, la dreta ha intentat construir un relat consistent en que els seus governs són generadors de seguretat jurídic i els altres governs són un cau d’inseguretat. L’argument de la seguretat jurídica ha estat molt més utilitzat per uns que per uns altres, tot i que tots en alguns moment n’han fet un ús.
En aquests moments realment estam vivint un caos d’inseguretat provocat per la majoria PPVox. Si tu ets un inversor a uns terrenys potencialment inundables deus estar ben embullat i la seguretat deus trobar que brilla per la seva absència. Primer si que volien que pogués construir; ara no ho volen, però si volen que es pugui legalitzar; ara bé, alerta que volen canviar la delimitació de zones inundables, per tant, algú que fins ara no podia edificar amb la nova zonificació ho podrà fer i un altre que fins ara ho podia fer ja no ho podrà fer. Ara no vull entrar si això és una barbaritat o si això pot tenir sentit. El que vull constatar és que des del punt de vista del discurs de la seguretat jurídica això és un desgavell.
Podríem xerrar també del límit de velocitat a la via de cintura que tampoc està generant una gran seguretat als conductors ja que un ja no sap si aquest límit està a 60, 80 o 100 vista la confusió en que ens han submergit el Consell i els responsables de trànsit.
Tanmateix, fa un parell de dies hem tengut l’eclosió de la megainseguretat amb l’aprovació per error (diuen) de multituds de canvis legislatius per la votació favorable del PP a un conjunt d’esmenes de Vox dirigides, entre d’altres coses, a acabar definitivament amb la llengua dels mallorquins i amb el seu territori. Tothom es pot solidaritzar amb un error humà només faltaria, tot i que no és gaire presentable en una qüestió que no és menor. Tanmateix no és casualitat que aquest error es produeixi amb les esmenes dels exterminadors explícits de Mallorca i no amb les esmenes dels altres grups parlamentaris. És fruit d’una proximitat i d’una entesa que a pics es desborda.
Els grans partits tenen una tendència evident a intentar abastar el màxim de posicions. Amb una mà defensen una cosa i amb l’altra la contrària, diuen una cosa explícitament i implícitament donen a entendre una altra, aconsegueixin que el vot de persones i sensibilitats totalment enfrontades. El PP ens diu que està a favor de la llei de normalització lingüística, acte seguit ens diu que estar a favor de discriminar la llengua pròpia fent que sigui un mèrit i no un requisit per accedir a l’administració, però només en segons quins casos, en altres ja va bé que sigui requisit..., és a dir, una mica de tot. I un poc el mateix en protecció territorial, hi estar a favor però sempre amb emperons des d’Es Trenc a les zones inundables. O en l’ecotaxa... I aquesta ambivalència dels missatges no és, precisament, un bon punt d’aterratge per la seguretat jurídica.
