algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

El poder de la repugnància

Les relacions de poder són un fermall perillós que lliga les persones jeràrquicament depenent del context social, econòmic o polític en què es correlacionen. Aquestes relacions són presents en pràcticament tots els àmbits de la societat i les universitats no en són exemptes. A vegades, les persones posicionades al vèrtex elevat del triangle jeràrquic aprofiten el poder per interessos personals i, en diverses ocasions, aquest aprofitament desemboca en abús. Parlarem, idò, de professors universitaris i d’abusos de poder.

Fa uns sis anys el Departament de Filosofia de la nostra Universitat va patir un gran tumult. Dos professors foren investigats per presumptes casos d’assetjament cap a una altra professora del Departament. Un d’ells fou condemnat a sis mesos de presó i a una ordre d’allunyament de mig any. Quina va ser l’actuació per part de la Universitat? Obriren un expedient al catedràtic i l’enviaren a l’edifici de Sa Riera durant aquell mig any per garantir l’ordre judicial. Aquella decisió insignificant permeté que avui dia aquest professor continuï exercint docència a la Facultat sense cap tipus de restriccions: un indult, irònicament, ètic. Com a resposta a la indolència del rectorat, hi hagué un grup d’estudiants que es mobilitzà i recaptà firmes per intentar impedir el retorn del docent, però no tengué cap transcendència.

A més de les relacions entre docents, hi ha un altre cas evident d’estructura jeràrquica: el tracte professorat-alumnat. Hi ha bastants de docents que procuren escurçar la línia divisòria d’autoritat entre ells i els estudiants, fet que permet una comunicació bidireccional i, sobretot, un tracte respectuós. En contraposició a això, hi ha docents que dediquen les classes a humiliar i ridiculitzar els estudiants, com si fossin indiots insignificants. No és qüestió d’igualar posicions, sinó de respectar i valorar mínimament les persones a les quals, suposadament, s’ensenya. Per sort, no n’he viscut cap mostra. Altrament, la relació jeràrquica inevitable que es deriva d’aquesta relació també ha provocat que alguns l’hagin usada per aprofitar-se emocionalment d’alumnes, tot i que no hi hagi hagut necessàriament assetjament entremig. Ara bé, no sé molt bé on és la moralitat quan un professor s’aplega amb una alumna, en què, a més d’haver-hi una duplicació d’edat, l’avinença es basa en una relació de poder evident.

No és casualitat que els exemples mostrats il·lustrin un professor com a agent de l’abús de poder i una professora o alumna com a pacients de l’acció. Un pic més, demostram que el patriarcat està arrelat dins tots espais fèrtils i, precisament, no podria seguir un camí diferent un espai històricament masculinitzat. El més trist de tot és que aquestes actuacions no estiguin condemnades per part de la Universitat i que, a més, aquests professors siguin tan respectats dins el nucli acadèmic, tot i que sigui conegut l’historial que els distingeix. La posició elevada dins una universitat crea una aura protectora que pareix que els eximeix de les responsabilitats morals.

Tot i que les relacions de poder siguin molt sovint inevitables pel tipus de societat en què vivim, la permeabilitat i apatia respecte els abusos que se’n deriven haurien d’estar condemnades. És més, l’àmbit universitari hauria de ser un espai segur on s’hi prohibissin rotundament els comportaments que hem mencionat anteriorment. En definitiva, per si no fossin abastaments les discriminacions patides per raó de sexe, el poder—normalment molt lligat—és un agreujant a la desigualtat de gènere.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.