Començar a governar

Els darrers temps sembla que la línia d’actuació ha canviat. Sembla que ara es volen fer coses encara que puguin molestar a col·lectius més o manco significatius. Sembla que ara es volen fer regulacions que prohibeixin (prohibir circular a determinades velocitats a la mar o prohibir el lloguer turístic en pisos); quan prohibien els altres això era anar contra la llibertat i polítiques pròpies de comunistes, ara és començar a governar. Sembla que fins i tot poden pujar alguns imposts com l’ecotaxa quan el partit governant era el capdavanter de les rebaixes fiscals i quan això no agrada a un dels sectors socials més pròxim a la ideologia governamental. I sembla que ens instal·lam en una pràctica en que Armengol va excel·lir: la promesa constant; ens prometen escoles i trens com si no hi hagués un demà. En vuit anys (2015-2023) dels autoerigits grans defensors del transport ferroviari ni un sol metre més de via.

Que el PP digui que ha executat un 70% del seu programa en aquest any i mig només pot significar una cosa: que el seu programa era molt magre. L’accés a l’habitatge és més difícil que mai i empitjorant, la saturació és una evidència que ni els hereus de Canyelles i Matas poden negar, de més diversificació econòmica no importa ni parlar-ne, renunciam de partida a més capacitat fiscal i a un règim molt més beneficiós per a les Balears com el concert... Un programa que no afronta cap dels gran reptes d’una societat, per dir-ho suau, necessita millorar.

A les Balears i si ets el PP som dels que pensen que amb una política de no emprenyar en pots tenir prou perquè les coses electoralment te vagin entre bé i molt bé sempre que t’acompanyi una miqueta l’orientació general de l’estat. El problema és que és intrínsec a governar fer coses i gestionar, hi ha una tendència que empeny i quan t’hi poses, poc o molt, acabes emprenyant. Emprenyar i incomplir les promeses poden ser dues eines de destrucció més poderoses del que a primera vista pensam.