El Primer d'octubre de 2017 és «el dia que durarà anys», que va pronosticar Ovidi Montllor. Un dia per no oblidar.
El dia que Catalunya va fer un referèndum d'autodeterminació amb un resultat tant clar a favor de la independència que, encara que tota la gent que no va anar a votar, hi hagués anat i la gairebé totalitat hagués optat pel no, igualment hauria guanyat el sí.
El dia en què la ciutadania de Catalunya va exhibir davant tot el món un nivell d'autoorganització i de compromís exemplar i únic.
El dia que la tebiesa dels líders polítics va ser superada i desbordada pel moviment popular.
El dia que l'Estat espanyol va mostrar davant tot el món la seva cara més dura i criminal.
El dia en què polítics europeus varen frenar l'actuació rabiosa dels cans de l'Estat i varen fer que Rajoy aturàs de sobte la intervenció violenta sobre població civil pacífica, desarmada i que feia un exercici impecable de democràcia.
El dia que els dirigents de la Unió Europea varen perdre l'oportunitat d'oferir una gran lliçó al món i, en conseqüència, varen perdre legitimitat per reprovar futures accions violentes com les que avui turmenten el nostre planeta a Ucraïna o l'Orient Mitjà.
Un dia, però, que encara no ha acabat.
