Durant pràcticament tot aquest mes de setembre, des de dia 4 fins a dia 29, se celebren a Binissalem les «Festes des Vermar» que, enguany, acompleixen l’edició LVIII. Paraules majors. Una festa popular que s’ha convertit en un referent a Mallorca i que, com diu el batle, Víctor Martí, obren Binissalem perquè es gaudeixi de la seva cultura, patrimoni i enologia.
L’origen d’aquesta festa que el poble de Binissalem ha fet completament seva és força curiós. Antigament, en acabar la «verema», habitualment el dia de Sant Miquel, es feia una petita festa amb gloses, cançons i els balls del Tall de Vermadors. L’escriptor binissalemer Llorenç Moyà va dir que les festes venien d’avior i descriví les que es realitzaven quan ell era nin a la dècada de 1920.
Però les que se celebren en l’actualitat es deuen realment a la seva inventiva (i la del grup de joves «Atlante», que col·laboraren amb ell). El precedent eren unes festes que l’escriptor organitzava cada estiu al seu casal de can Gelabert i que poèticament anomenava «Berenades a la Malmaison de Robines». Les inaugurà per agost de 1957. En aquestes festes, amb motiu del dia de Sant Llorenç, convidava a menjar i a beure vi de Binissalem als seus amics escriptors i artistes. Hi acudiren Bernat Vidal i Tomàs, Josep M. Llompart, Jaume Vidal Alcover, Llorenç Villalonga, Miquel Bauçà, Francesc de Borja Moll, Bartomeu Fiol, i tot un enfilall de personalitats de l’illa i de fora a més d’algunes persones del poble. No perdia l’oportunitat, en aquestes trobades d’afalagar les virtuts del poble i del vi de Binissalem, com es veu a les invitacions que feia imprimir i en els pregons que redactava per llegir davant dels convidats.
El 1965, amb els joves del «Club Atlant», decidiren organitzar una «Festa des Vermar». En lloc de les selectes berenades que organitzava pels amics, pensaren que havia de tenir un caire popular. Així, dia 10 d’octubre, al celler de can Gelabert va tenir lloc la primera «Festa des Vermar». En aquella ocasió Moyà llegí un breu parlament de presentació, hi va haver un berenar, un ball i, per concloure, cantà Guillem d’Efak. A l’any següent d’aquesta fita inaugural, es traslladà a la plaça i es convertí en una festa del poble que s’ha celebrat des d’aleshores ençà cada setembre (a excepciño dels dos anys de pandèmia). En un principi sols durava un dia: consistia en una missa al matí, i, al capvespre, un ball folklòric i el tast de vi del poble. Després, amb els anys, s’augmentaren els dies de festa i s’hi afegiren moltes altres activitats, com el «Certamen Internacional de pintura», la desfilada de carrosses o els «fideus des vermar» que, inicialment, es feien al Centre Parroquial. A partir de 1981 els pregons, que havien fet per les primeres festes Jaume Vidal Alcover, Josep M. Llompart i el mateix Moyà, i que durant uns anys s’havien deixat de banda, tornaren amb Guillem Frontera. Després han fet de pregoners personalitats com Mascaró Pasarius, Alexandre Ballester, Félix Pons, Gabriel Janer Manila, Llorenç Capellà, Maria Antònia Oliver i Carme Riera, entre d’altres. Una darrera fita a destacar, en aquests LVIII anys de celebracions, és la conferència que feu Camilo José Cela dia 20 de setembre de 1983 titulada «Elogio del vino en la voz de muchos y verdaderos sabios».
Per tancar aquest article, com que enguany entre els actes es pot gaudir d’un concurs de gloses, ho farem amb una del «pare» de les «Festes des Vermar» i que en va escriure centenars, Don Llorenç Moyà Gilabert de la Portella:
Ni Borgonya, ni Xerès
ni Porto, ni altres pamplines
que passen per coses fines
però que al fons no són res.
Jo, malgrat esser pagès
no camín a les tentines
ni tast cap de les metzines
que de vins el nom han pres.
Sols bec dins crestall encès,
l’orgull reial de Robines.
