Divendres tretze de setembre es commemorà el 25 aniversari del govern autonòmic anomenat Pacte de Progrés 1999-2003, al Molí del Comte, amb l’assistència d’uns cinc-centes persones, com recollien els mitjans de comunicació. Fou un acte polític emotiu, haureu llegit la crònica a aquest mateix mitjà, i les fotografies dels protagonistes d’aquell executiu que hi pogueren assistir, amb el president Francesc Antich.
Començà amb uns vídeos de Joan Mayol conseller d’agricultura i Nanda Caro consellera d’afers socials, que eren fora Mallorca, a més de qui fou president d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, l’excoordinador d’IU Gaspar Llamazares i expresident del govern José Luís Rodríguez Zapatero.
Varen parlar na Margalida Rosselló, en aquells anys consellera de Medi Ambient, en Manolo Cámara senador autonòmic que llegí les paraules de n’Eberhard Grosske, conseller de treball i formació, en Pere Sampol, vicepresident i conseller d’indústria i comerç, i en Francesc Antich que es dirigí al públic a través de la lectura del seu missatge pel seu fill Tomeu.
Tots ells recordaren les accions polítiques pioneres en aquells anys, en protecció del territori, en afers socials, en igualtat, en economia, i les experiències de trobar-se una oposició d’alguns sectors econòmics mobilitzant-se al carrer, als mitjans de comunicació de manera hostil i dura. A més, reivindicaren la primera experiència de govern plural d’esquerres, sobiranista i ecologista de tot l’Estat, i transmeteren un missatge: avui és més necessària que mai la unitat de les esquerres.
És així, vivim l’experiència d’un govern autonòmic en minoria del Partit Popular fermat a VOX, l’extrema dreta, una acció de govern a les conselleries, així com a altres institucions com els Consells i molts Ajuntaments, i veiem com tornen enrere avenços importants que s’havien fet en els darrers vuit anys. És prou evident que necessitem una resposta unitària de les forces polítiques d’esquerres juntament amb la mobilització de la ciutadania, com hem vist aquest estiu.
Les dretes a les institucions PPVOX no són tan fortes com volen aparentar, tenen les seves contradiccions, els cruis, esquerdes, per molt que facin renou al Parlament de les Illes Balears, presidit per un encausat per delicte d’odi, un advocat antidemòcrata, com ha demostrat en el primer any.
Imprescindible unitat de les esquerres, que som plurals i diverses com diu en Manolo Cámara, i que no serà fàcil aconseguir, com no ha estat fàcil el camí per arribar al Nou Front Popular a França.
A pesar de les dificultats inicials que pressuposem, és evident que només es pot fer camí amb molt de diàleg, oblidant els egos tan arrelats en moltes persones dirigents, molta mà esquerra, i paciència sense presses... seria la fórmula que pot fer possible aquesta unitat.
Unitat que ha de tenir el seu procés, el seu temps per fructificar, i potser amb fórmules diverses a l’hora de presentar-se davant la ciutadania, el que és segur és que se n’ha de parlar molt, s’ha de transmetre molt sovint, vivim temps foscos que hem de superar amb il·lusió, alegria i fermesa.
No oblidem que aquesta setmana tenim una cita al carrer, dissabte 21, a les 19 h a la plaça de Cort, MALLORCA PER LA PAU ens convoca, per aturar la veritable màquina de la guerra que destrueix pobles, persones i els seus espais on viuen. Cridarem ben fort el NO a la Guerra, amb molta gent pacifista!
