Durant la segona gala de l'Atlàntida Mallorca Film Fest de la nit de diumenge es va estrenar a nivell estatal Sasquatch sunset, una comèdia fantàstica que ens relata la vida d’una família de ‘Bigfoots’.
'Sasquatch' és una paraula que prové de les llengües indígenes d’Amèrica del Nord i que dona nom als 'Bigfoots', uns animals de la família dels homínids del folklore nord-americà. Aquest film ens narra la història d’una família d’aquests primats. No hi ha diàleg, els intèrprets estan totalment maquillats i vestits per a no reconèixer-los, tot i que, un d’ells és en Jesse Eisenberg, el protagonista de The social networrk (2010) de Fincher i Riley Keough, actriu de The House That Jack Built (2017) de Von Trier o de la sèrie Daisy Jones and The Six (2023).
Aquesta pel·lícula ha travessat mig planeta per diferents festivals, la seva estrena mundial fou al festival de Sundance, per a més tard aparèixer en una de les seccions paral·leles del festival de Berlín. Aquest film és dirigit pels germans Zellnell i el seu productor executiu és Ari Aster, director de Hereditary (2018) i Midsommar (2019), a través de la companyia Square Peg.
El film té la voluntat d’aconseguir rialles des de l’inici, i en molt de casos ho aconsegueix. Però, no sempre troba camins per a arribar al gag de manera intel·ligent o a partir del llenguatge audiovisual. Usa massa vegades gags escatològics o sexuals de manera repetitiva. Malgrat això, és una pel·lícula entretinguda i comercial sense diàlegs, cosa a la qual no estam molt avesats.
Tècnicament és interessant, sobretot pel seu ús del so. La banda sonora ajuda a l’ambientació dels diferents gags o moments importants d’aquesta obra. Visualment és correcta i usa moltes imatges de paisatges per a situar-nos l’acció narrativament. Un altre punt a favor és el seu muntatge quan usa aquest element per a aconseguir una contraposició de personatges o situacions i aconseguir el gag.
De fet, com més ens apropa'm al nus i desenllaç del film, més interessant es fa la reflexió de com ens veurien o se sentirien aquests animals cap als humans. És una llàstima que no faci més ús de la càmera per a cercar els gags i no profunditzi en la relació dels humans, l’entorn natural i l’espai finit del món.