algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
29°

Començam l’estiu amb violència masclista

Hem començat l’estiu i ve carregat de violència, institucional i domèstica. La institucional, del president del nostre Parlament de les Illes Balears que arrabassa una foto de n’ Aurora Picornell i l’esqueixa, de l’ordinador de la diputada Mercedes Garrido, expulsa a aquesta i a Pilar Costa també membre de la Mesa. Violència masclista des de la institució que és la seu de la sobirania de les nostres illes.

La reacció de la societat civil ha estat contundent. Igualment, dels membres de l’oposició, aquest senyor no pot continuar sent President, ha de dimitir i si no l’han de cessar. Un aspecte positiu de tant de despropòsit d’un representant de l’extrema dreta de VOX, n’Aurora Picornell i les Roges del Molinar han ocupat planes dels mitjans de comunicació, han donat a conèixer la seva història, el seu assassinat, les seves fotos han aparegut al Congrés, al Parlament de Catalunya, a les sessions plenàries d’Ajuntaments i Consells. Diverses biblioteques públiques i webs recomanen la lectura de la seva biografia feta pel company doctor en història David Ginard Féron.

El Partit Popular ha dit que havia estat un episodi «desafortunat», el senyor Le Senne, hipòcritament diu que va respondre a una «provocació» -les dones culpables!, i va ser una enrabiada momentània. Ja s’ha comentat molt, igualment en aquest mitjà, és evident que allò que deia la gent als carrers, Le Senne culpable, Prohens responsable! és una veritat inqüestionable. Ja li han dit de totes maneres possibles i continuen sords.

L’altra violència masclista, aquesta que s’anomena domèstica, o intrafamiliar com l’ha qualificada l’extrema dreta de VOX, la violència que assassina dones i infants per part dels marits o excompanys, aquesta violència masclista que no s’atura, en el primer cap de setmana de l’estiu ha arrabassat la vida de quatre dones i dos infants. L’estadística es dispara, 19 dones han perdut la vida aquest any a l’Estat espanyol.

Si ho heu llegit als mitjans, haureu vist que eren dones de diversos territoris, d’edats variades, des de 76 anys, 49, 20 ... i dos infants. Uns assassins se suïcidaren, altres ja estan fora de perill, altres arrestats...

Dones que han perdut la vida en mans dels qui deien que les estimaven, amb qui varen conviure, amb qui tingueren descendència... Deixen una realitat de dolor, de tristor, d’enyorança per a tantes persones del seu entorn que les estimaven, que compartien vivències, il·lusions.

Aquest dijous es reunirà un Comitè especial per valorar aquest augment de la violència, convocat pel Ministeri d’Igualtat. És una violència estructural, del patriarcat com a mentalitat d’homes que creuen que estimar és posseir, i per tant, com una cosa, com un objecte, si no m’obeeixes, si no fas el que jo vull, et puc maltractar, et puc llevar la vida.

Quantes vegades ho denunciem les feministes? Quantes vegades ens indignem, ens enrabiem, ens rebel·lam davant tanta injustícia, tanta violència, tanta tristor? Tantes vegades com siguin necessàries per aconseguir crear consciència que les violències masclistes s’han d’acabar, que hem de dir, Prou!!

Volem campanyes constants de prevenció, de conscienciació del que són les violències masclistes, volem més i més recursos públics per fer-les eficaces, volem més i més recursos per atendre les víctimes, no basten els eslògans de «no estàs tota sola, denúncia...» si després els processos judicials s’eternitzen, si no troben recursos per refer la vida, si es retallen ajuts a qui ja ha entrat en el camí ... En una paraula, les violències masclistes que assassinen dones i infants han de ser tractades com a un problema estructural social, amb implicació de totes les institucions, des de les estatals fins a les autonòmiques i municipals, i amb implicació de tota la societat civil, des de les associacions i entitats veïnals fins als col·legis professionals, entitats esportives, sindicats, partits polítics, comunitat educativa, món sanitari, dels serveis socials...

No és cosa de les feministes, ni de les dones en general. És un problema social que afecta massa homes masclistes que assassinen dones i infants, que maltracten dins ca seva, que menyspreen les companyes, les esposes, les filles, les germanes, les mares.

Tant de bo aquesta violència s’aturi a la primera setmana d’estiu, tant de bo les estadístiques d’assassinades no passin d’aquest fatídic 19!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Fiu Fiu, fa 21 dies
I la violencia i delinquencia als Carrer amb apunyalaments... Molt nombrosa que no surt en aquest diari
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente