Espanya, i el mateix podem dir en el cas de les Illes Balears, aquell territori on tothom és europeista però ningú votarà a les pròximes eleccions europees per raons, programes o propostes relatives a Europa. Espanya, idem les Balears, aquell lloc d’Europa on la gent votarà els seus representants europeus en funció de si la dona del President de l’estat ha tengut o no ha tengut contactes amb empresaris per no sé quins negocis.
No ens pensem que n’hi haurà un percentatge de ciutadans significatius que votin perquè els territoris insulars puguin assolir la igualtat d’oportunitats o puguin tenir un tractament específic (fiscal, de mobilitat, de compra d’immobles) atesa la seva singularitat. No ens pensem que n’hi haurà moltes de persones que decideixin el seu vot en funció de les polítiques de transport, de canvi climàtic o de fronteres que han de tirar endavant les institucions europees. O per l’oficialitat de la nostra llengua. Tot això no és rellevant, allò rellevant és la brega que es duen per qualsevol cosa, important o no, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE.
Que si aquestes eleccions són una segona volta, que si s’ha de ratificar o censurar a nen Sànchez, que si na Begoña, que si l’amnistia romp Espanya un pic més i en van deu mil... Realment és lamentable l’espectacle a que es dediquen amb passió els dos blocs de la dreta i l’esquerra: tensió, fang, insults, negació del rival, odi... A vegades sent a dir que la gent el que vol és moderació, diàleg, consens, educació, respecte, propostes en positiu; ho deuen voler els que no voten, perquè els electors diumenge dia 9 de juny tornaran premiar i donar el seu suport als que es dediquen a tirar-se els plats pel cap pel congrés o a qualsevol altra banda. La responsabilitat no ven. Per què has de votar algú que faci propostes asesenyades si pots votar la demagògia continua d’uns o altres: etarres, traïdors, fatxes, lladres, narcos, masclistes...
Les eleccions europees no van d’Europa. Ni de temes europeus. Van del que interessa a les dues grans maquinàries de poder que són el pp i el psoe per mobilitzar el respectiu electorat. Aquesta és la realitat. Europa una gran idea, una història d’èxit que s’ha instal·lat en una dolça decadència i que ha perdut gran part de l’element conformador dels grans projectes que és la il·lusió.
Encara que sigui fer retxes dins l’aigua és Europa qui a través de l’anomenada regla de minimis (establiment d’un màxim d’avantatges públics) limita de manera substancial el règim especial de les Illes Balears. Si el màxim que es pot compensar a una empresa de les Balears són 300.000 euros en tres anys via tributària, via subvencions o via qualsevol altre mecanisme, és evident que es limita moltíssim tenir un règim especial amb cara i ulls. D’això hauria d’anar la campanya. Però no, això són vuits i nous i cartes que no lliguen. Qui votarà per la diversificació econòmica de les Balears podent decidir el seu vot per la dona del President d’Espanya.
Si tot plegat és patètic, si patètica és la confrontació permanent i pujada de decibels entre el duet PP/PSOE i entre els seus corresponents satèl·lits que encara han de cridar més per fer-se notar, més patètic és aplaudir amb les orelles aquest espectacle patètic a través del corresponent vot.
