algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Una memòria curta

Segur que existeixen moltes sentències, dites, frases relacionades amb la importància de la memòria, de tenir, d'exercir memòria: la personal, la col·lectiva, la històrica, l'electoral, etc. Tenc mala memòria per a recordar-ne cap, que segur he escoltat o llegit, però en canvi puc conservar, perquè simplement encara som viu, una memòria de dies, històries, fets, persones, ciutats, paisatges, polítiques, etc.

Allà pels voltants de començament dels vuitanta del segle passat, vaig arribar a Galícia per residir-hi dos anys per estudiar a una escola forestal, a Lourizan, Pontevedra. Alhora, dos mallorquins més també estudiaven a Santiago i solíem mirar de quedar per veure'ns. Tant una com altra ciutat tenien un ambient que em varen impressionar i agradar molt. Santiago era plena d'estudiants que recorrien itineraris de tavernes on servien bon ribeiro en tasses de porcellana blanca i on era fàcil no poder aturar de riure amb els amics o desconeguts. Pontevedra era un cau d'antres increïbles on igualment hi trobaves bon vi i menjars que no havies tastat mai, com els «pimientos de Padrón» o el pop a la gallega. També en aquest ciutat durant aquells anys, com a Mallorca, l'heroïna feia matx entre les joves generacions que encara no tenien vint anys.

Crec que va ser allà pel 2006 que un grup de mallorquins varem anar a ajudar, a treballar, en l'extinció de nombrosos incendis. Després d'una setmana de molta feina, ens arribà el relleu i el dia abans de partir varem poder anar a fer una volta per Santiago. Ens va ser difícil poder prendre un ribeiro en una tassa de porcellana blanca, qualcú crec que va mencionar alguna limitació de caire sanitari... ves a saber. El que jo vaig veure, vaig viure, però, va ser un parc temàtic. Aquella ciutat encara a pesar de tot tan autèntica, no feia tants anys, havia deixat d'existir.

Tres quarts del mateix em passà amb Barcelona, amb Ciutadella, amb Bilbo, etc. Ja no parlem de Palma o del mateix poble de Mallorca on he nascut i encara visc. Tot s'ha convertit en parc temàtic, quelcom pitjor a mercè del turisme, amb l'agreujant, pel que fa al nostre cas, que ciutadans europeus d'Alemanya, Gran Bretanya, Suècia, aviat dels Estats Units, amb poders adquisitius i nòmines molt més elevades, han pres la nostra terra, les cases, com a segona residència, impedint al les noves generacions mallorquines qualsevol possibilitat d'accés a un simple lloc per a poder viure.

Aquests llargs mesos i dies que podem escoltar i patir, per la responsabilitat política i institucional que els votants els han atorgat, de PP i VOX tantes bajanades i passes enrere en aspectes absolutament essencials per al nostre futur: llengua, urbanisme, mobilitat, turisme, etc. És una autèntica grolleria, una vergonya, escoltar la presidenta Prohens, segurament estreta i desconcertada per les protestes contra la presència de turistes, per exemple a Sóller, Ajuntament comandat per ‘peperos’, quan durant tant d'anys han criticat implacablement, durament, injustament a qui avisaven que sense límits no hi ha futur. La memòria, especialment la dels votants, aquí i a Galícia, és molt curta i un valor molt escàs.

La foto que acompanya aquest article és d'una trobada, una concentració amb encesa d'espelmes realitzada a Sineu l'any 2009 en favor d'acords per salvar el planeta.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.