algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
26°

No es pot estar per tot alhora

És una obvietat que, com diu el refranyer, beure i bufar, tot no pot ser. Els que tenim alguns triennis d'antiguitat en l'activisme social estem avesats a aquesta evidència. Ara bé, a vegades, hom sent la necessitat d'explicar determinades absències per no poder estar a dos llocs alhora. És el que em passa aquesta setmana. Desdient el tòpic de la Mallorca desmobilitzada, els dies vinents els carrers de Palma viuran dues mobilitzacions a les quals, per lesa democràcia, s'hi ha de fer presència.

El Primer de Maig –el Dia internacional dels treballadors i les treballadores- continua tenint tot el sentit de ser la jornada cabdal de reivindicació del moviment obrer mundial, i, lògicament, del local. En l'actual context de greus precarietats múltiples és tan necessària la mobilització obrera com complex articular-la. Però cal persistir. Per entendre i reforçar recíprocament aquesta complexitat i necessitat de persistència en la mobilització de les classes subalternes i precàries, suggeresc llegir el llibre Tu precariedad y cada día la de más gente, Desigualdad y ansiedad en el siglo XXI de Patrícia Castro, i el d'Anna Pacheco Estuve aquí y me acordé de nosotros. Una historia sobre turismo, trabajo y clase. Vivim uns temps que la cèlebre consigna de Gramsci, «instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzau-vos, perquè necessitarem tota la nostra força» és de radical actualitat. Per tant, cal, més que mai, llegir!

El Primer de Maig és, també, una data rellevant per a la lluita a favor de la pau i la solidaritat internacional. Enguany especialment pensant amb Palestina, sense oblidar el poble sahrauí, i l'armeni.

I diumenge 5 de maig l'Obra Cultural Balear (OCB) ens convoca a omplir la Plaça Major de Palma. La Diada per la llengua, com a acte final del Correllengua d'enguany, ha de ser -ho serà!- un èxit. Sens dubte serà una gran mobilització ciutadana ... «perquè el nostre amor a la llengua i a Mallorca és infinitament més fort que el seu odi».

Enyoraré especialment no ésser-hi a la convocatòria de l’OCB. Al cap i a la fi, el 1r de maig intentaré celebrar-lo amb la Unió General de Treballadors de Saguia, el Hamra i Río de Oro (UGT- SARIO). Si, efectivament, el motiu de la meva absència a aquestes dues mobilitzacions és que aquesta setmana estaré amb una bona delegació de gent de les Illes Balears als Campaments de persones refugiades sahrauís a Tindouf (Algèria). És un viatge, òbviament, de solidaritat amb el Front POLISARIO, i, per tant, amb la causa del poble sahrauí, és a dir, amb la causa de descolonització de la darrera colònia d'Àfrica, i, en conseqüència, de la independència del Sàhara Occidental. Però també és un viatge de denúncia de la conculcació per part de l'ocupant, el Marroc, dels drets humans de la població sahrauí dels territoris ocupats. Val a dir que Amnistia Internacional en el informe La situació dels drets humans al món’ corresponent a 2023 que acaba de ser publicat, alerta de la intensificació de la repressió que suporten els activistes, i, sobretot, les activistes sahrauís.

Serà, també, una setmana per tornar a visitar les institucions -educatives, sanitàries, de memòria, culturals, etc.- d'un estat en construcció, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD); i per gaudir d'un dels esdeveniments més màgics de solidaritat amb el poble sahrauí i de demostració de la seva resiliència, el FiSahara (Festival Internacional de Cinema del Sàhara Occidental). La d'enguany és la divuitena edició del FiSahara, i se celebrarà sota el títol de Jaimitna Fi Cinema (La nostra haima al cinema): Resistir és Vèncer. Durant aquests dies podrem veure projeccions i col·loquis temàtics amb pel·lícules sobre el Sàhara Occidental (Insubmises, Camps Elisis, El Temps després de la Pluja, Desert PHOSfate), Palestina (200 Metres, Roof Knocking), Timor Oriental (La Guerra de Beatriz), Colòmbia (Igualada), Puerto Rico (Carrer de la Resistència), o Algèria (Hassna), entre d’altres (aquí el programa complet). Celebrar les lluites de resistència com una forma de victòria, ens cal! Fer-ho sota les estrelles del desert, té un alt grau de màgia...

Tanmateix, allò amb més voltatge màgic és el retrobament amb les famílies sahrauís, i allò més important renovar el compromís amb la causa sahrauí.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.