algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
15°

La flama d'Hiroshima

Només posar peu a terra d'Hiroshima t'adones que arribes a una ciutat marcada per la història. La ciutat d'Hiroshima recorda al món que, un fatídic 6 d'agost de 1945, va ser la primera ciutat víctima d'un bombardeig nuclear (tres dies després qui patí la bestiesa nuclear va ser la ciutadania de Nagasaki). El cas és que l'urbanisme d'Hiroshima és un udol a favor de la pau, un reiterat «Armes Nuclears: Mai més!». El Parc Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima clama als quatre vents aquest missatge a tot el centre de la ciutat. A tall d'exemple, als carrers hi ha moltes tapes (de clavegueram, de connexions elèctriques i informàtiques, etc.) amb imatges de plecs de l'art de l'origami que simbolitzen la pau, memorials a tocar dels edificis en record de les víctimes de la bomba que habitaven aquell lloc concret, i és molt mal de fer sortir de l'estació de tren sense seguir el «Passeig de la Pau».

El Parc és una gran àrea de 122.100 metres quadrats amb molts llocs a visitar. En citaré tres que em van semblar particularment significatius: El més emblemàtic, sens dubte, és l'edifici de la Cúpula de la bomba atòmica (el Genbaku Domu); el Museu Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima és, amb una factura expositiva fantàstica, indubtablement el més pedagògic; i el centre de tot plegat és la Flama de la Pau.

Va ser emocionant -el lloc es venia plenament al cas- trobar-se davant el Genbaku Domu amb un grup d'activistes que alçaven banderes palestines i cartells informatius clamant per la fi del genocidi a Gaza i per una Palestina plenament lliure. La visita al museu, endemés de l'impacte emocional, serví per reafirmar la convicció que la narrativa segons la qual la bomba va ser decisiva en la rendició de l'Imperi Japonès és una gran faula. Una enganyifa que permet justificar encara ara l'ús de l'armament nuclear i limitar la causa de la rendició del feixisme japonès als bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki. En aquest interessant article dels amics de ‘Descifrando la Guerra’ s'exposen els ets i uts per desfer aquesta interessada simplificació. L'article acaba amb aquestes paraules: «Per totes aquestes raons és important comprendre els motius que porten tant als Estats Units com al Japó a promocionar aquesta idea. A més, en les circumstàncies actuals, aquest tipus de mites vénen a crear un clima d'opinió pública favorable a l'ús de l'arma nuclear. Pretenen instal·lar la idea que l'ús de les bombes al Japó realment va salvar vides i que, per tant, era el menor de dos mals, consagrant una visió del món que informa que la massacre instantània de centenars de milers de persones està, almenys a vegades, moralment justificada. En altres paraules, aquesta visió assumeix que els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki estaven justificats».

Val a dir de passada que de mites sobre el Japó n'hi ha a balquena. Un dels més estesos és el que sosté que els japonesos són per tradició i essència políticament conservadors i socialment harmoniosos. Ferran de Vargas, a l'imprescindible llibre Japó Roig, desmunta de dalt a baix aquesta mitologia. Vet aquí un tast d'aquest desmuntatge: «[...] es pot concloure que l'aparença harmoniosa de la societat japonesa actual no és fruit d'unes característiques culturals naturals, sinó que prové en bona part d'un conjunt de mesures de l'estat com a reacció a la conflictivitat experimentada al Japó en determinats punts de la seva història, en aquest cas durant les dècades de 1960 i 1979...».

Però tornem al Parc Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima per dir que, davant la Flama de la Pau, tot just després d'haver llegit una inscripció que hi ha al complex monumental que l'acull i que diu: «La Flama d'Hiroshima cremarà fins que no hi hagi armes nuclears al món», no em vaig poder estar de recordar que l'amenaça d'ús d'armes nuclears torna a ser ben vigent i que després de tres anys i escaig d'estar en vigor el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN), és intolerable que el Gobierno de España -«el más progresista de la historia», diuen- no l'hagi firmat.

Amb tot plegat, tant de bo que la reunió del dijous vinent, 18 d'abril, per a constituir a Mallorca una àmplia Plataforma per la Pau sigui un èxit. Una iniciativa més necessària avui que ahir davant l’escalada bèl·lica a l’Orient Pròxim i/o Orient Mitjà. En qualsevol cas, fóra bo que la dita plataforma incorporés l'exigència al govern espanyol perquè rubriqui aviat el TPAN. Altrament dit, cal posar Mallorca en el mapa de la lluita pel desarmament nuclear.

Tinc per segur que la Flama d'Hiroshima no s'apagarà si no posam en peu un amplíssim moviment de mobilització social pacifista i per l'abolició de les armes nuclears.

PS: Pos el punt final a aquestes ratlles, les envii a la redacció de dBalears, i m'après a marxar cap a la plaça de Cort. És 14 d'abril! Visca la República!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Martha Antuña, fa devers d'un mes
Excelente y necesario artículo.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente