La setmana passada ens va deixar Jeroni Albertí i Picornell, líder històric d'UCD a les Illes Balears i posteriorment, d'Unió Mallorquina. Després de fundar UM l'any 82, a les primeres eleccions autonòmiques del 83, va fer un molt bon resultat; un 18,4% dels vots a la circumscripció de Mallorca, i 6 diputats. Quedant com a tercera força política al Parlament, que aleshores tenia un total de 54 diputats, en lloc dels actuals 59.
Tenia dues opcions sobre la taula; pactar amb el PSIB-PSOE i fer president Fèlix Pons o pactar amb l'Aliança Popular d'aleshores i fer-hi Gabriel Canyelles. Va optar per la segona. El pacte es va signar al despatx del financer Carlos March, net de Joan March, a Madrid. Tot un indicador de com estrenaven aquestes illes la democràcia autonòmica.
Anys després, Albertí va explicar que en aquell moment, no era lliure econòmicament i que havia rebut pressions per pactar amb la dreta. El partit va anar perdent força fins que el 1992 Maria Antònia Munar, que compartia trajecte polític amb Alberti des del temps de la UCD, va ser elegida presidenta. I a les eleccions de 1995, després de moltes dificultats, enquestes que els donaven per morts i uns resultats molt més modestos que els del 83, van aconseguir sobreviure. Però no van poder recuperar mai aquell espai electoral dels vuitanta.
Figures com les d'Albertí, ens permeten imaginar el diferent que podria haver-se configurat el mapa polític a les nostres illes, amb unes elits econòmiques que haguessin apostat pel país, per un creixement ordenat i sostenible, respectuós amb el medi ambient, per la cultura pròpia i en fi, per ser la punta de llança i el mirall a partir del qual una societat vol mirar-se ambicionant ser capdavantera i poder tractar-se d'igual a igual amb aquells territoris més avançats socialment i democràticament del nostre entorn.
Jeroni Albertí, no va poder portar a terme tots els seus projectes. Però sí alguns de ben rellevants. Entre ells, demostrar que un centredreta regionalista o nacionalista potent, és possible en aquesta terra. Un llegat que als nostres dies, és tan útil i necessari recuperar, com ho fou en els millors temps de l'històric dirigent mallorquinista.
Jaume Burdils, Sociòleg.
