algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 21°
28°

Això és increïble!

La vida de Jesús de Natzaret, en la seva totalitat, resulta increïble. Resulta increïble per un escèptic tan escalivat i escarmentat com jo. La vida de Jesús de Natzaret és tan increïble, tan poèticament literària i tan indiscutiblement fascinant, que jo me la crec. Me la crec, com també me crec les aventures d’Alícia en el país de les meravelles. M’encanten les realitats màgiques. Per això i per tot plegat, la vida de Jesús és tan meravellosa i tan extraordinària. M’encanten les realitats inesperades. La vida de Jesús és una sorpresa permanent. Tot el que és sorprenent, màgic i meravellós m’ho crec. Creure en Jesús em dona una gran alegria i una enorme força espiritual. Una pau interior que m’omple de tendra energia. Em fa tornar jove i atrevit, com ara mateix em trobo. La gent amargada que alena amb por social i temor de la vida que l’envolta diu que Jesús de Natzaret és un bonhomiós personatge de novel·la i res més, un ésser de ficció o una fantasia infantil o un mite. Una llegenda.

Beneïda llegenda! Qui la va escriure, o qui la se va inventar, era un geni. Jo, que m’ho he llegit tot en aquest món recitat, no conec res tan admirable i imitable com aquesta bellíssima història testamentària. Com aquest relat únic i memorable. Potser que en un principi fos Abraham qui ho va imaginar tot, o potser va ser Moisès a la muntanya sagrada. No ho sé. El que sé és que tant Abraham com Moisès devien ser dos homes com tu i jo, però ignoro si foren ells els que crearen aquest mite. Potser va ser més endavant, quan Mateu, Marc, Lluc i Joan, també homes de carn i ossos com nosaltres, escriviren els quatre evangelis i s’ho enginyaren per escriure aquest petit llibre ple de miracles i prodigis. O va ser Pau el que s’empatollà aquests fets gràcies al seu pletòric poder d’inventiva?

M’és igual. Personalment, Jesús de Natzaret és per a mi el paradigma del sentit comú i de la saviesa universal, un exemple d’humanisme i de naturalitat comprensible i acceptable per tothom. Un personatge essencial per ser imitat i reverenciat. Un mirall en el qual submergir-nos. Ni l’oceà Atlàntic ni l’oceà Pacífic són tan profunds i infinits com ell. És increïble com és! No hi ha cap país, ni cap nació, ni cap Estat que tingui la seva autoritat, ni la seva saviesa, ni el seu amor. És increïble el que va fer i el que segueix fent.

Jo, un lector apassionat i un relector empedreït, un addicte sensat a la Literatura de tots els gèneres, quan llegeixo els fets i les paraules i paràboles de Jesús de Natzaret em sento amorosament abraçat i confortat per ell. «Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar». Ell és mansuet i humil de cor, però més fort que el vent de mestral i més poderós que la tramuntana. És «el que bateja amb l’esperit», com va dir Joan Baptista. I que, efectivament, no es va equivocar. Què hi ha més potent, més pletòric i vigorós que l’esperit? L’Esperit amb majúscula. No existeix altre personatge històric ni literari tan colossal i formidable com ell. Tan collonut, gosaria a dir el nostre cronista universal de Palafrugell. Ningú, ni en la realitat ni en la ficció, ha aconseguit proporcionar-me la felicitat, el goig, l’energia interna i externa, el valor i la generositat que ell m’ha regalat. Cap familiar, cap amic, cap conegut, cap científic ni cap polític no ha fet mai el que ha fet Jesús de Natzaret per mi. És lògic que jo m’alegri intensament i que ho vulgui celebrar amb tots aquells i aquelles que tenen alguna relació directa o indirecta amb la meva identitat humana. Ho faig a la meva manera: no convocant ,manifestacions multitudinàries laiques ni religioses, ni construint catedrals gòtiques o romàniques, ni fent processons amb torxes i banderes pels carrers i les places de pobles i ciutats, sinó llegint i escrivint humilment com he après al llarg dels dies i els anys. Cadascú és com és, i jo també ho soc. La vida és com és i totes les coses són com són.

«Déu ha ungit aquest Serf de Déu, Jesús de Natzaret, amb força i amb Esperit Sant». Amb Poesia i amb Màgia, podríem afegir. Amb tones de Literatura Universal. Una literatura que supera la dels més grans poetes i de tots els premis Nobel que hi ha hagut i hi haurà. Jo no sabré mai qui és aquest Jesús, però tot el que ell m’ha inspirat i m’ha fet viure transcendeix qualsevol altra creació d’home o de dona. És a dir, humana. Jo crec en l’esperit sense deixar de creure en la física. Sempre dic que les meves lectures, pers compartides que siguin amb molts més lectors, són profundament individuals, de la mateixa que la interpretació que en faci és del tot personal. Dic el que dic i escric el que escric seguint el que m’inspira el meu interior. És inevitable que sigui així. Per tant, tot el que visc només m’ateny a mi, i no intento que un altre se senti condicionat per mi. El que penso i dic, doncs, sobre la figura de Jesús de Natzaret, m’ho dic a mi mateix. No puc ni vull fer-ho de cap altra manera. Tots nosaltres tenim una manera única i particular de relacionar-nos amb els altres, Jesús de Natzaret inclòs. Jo m’hi relaciono des de l’alegria. Jesús és un tio alegre, juganer i divertit. De cap manera va ser ni és un personatge fatigós ni ensopit. No sempre, però sovint, llegint aquest petit llibre que és el Nou Testament, quan el rellegeixo i quan reflexiono tranquil·lament sobre ell, jo contemplo la Transfiguració. Cal veure a Jesús de Natzaret tal com era, misteriós, màgic, transfigurat i ressuscitat. Només així ens afecta de ple i ens omple d’aquella ataràxia que tant anhelaven els savis grecs.

Llegir i tornar a llegir el Nou Testament és viatjar intel·lectualment en primera classe per l’interior de la vida de Jesús, i turísticament pels racons i paisatges més interessants de Terra Santa. Jesús de Natzaret és el principal personatge de la història humana. Les vides dels grans homes donen sentit a la vida dels altres homes. En el meu cas concret, aquests grans generadors de sentit de vida són els creadors i els artistes en general, des d’Homer a Lewis Carroll i Samuel Beckett passant per Shakespeare, Goethe, Mozart, Kafka, Vincent Van Gogh, Joan Miró i tants d’altres. Autèntics genis. Tots ells m’han proporcionat molta alegria i un gran plaer de viure. Tots ells són petits deus per a mi. Però Jesús, que és com ells i més que ells, més que un geni, molt més, a més d’alegria i plaer de viure, m’ha transformat i transfigurat. M’ha ressuscitat. És increïble que un home pugui haver-me proporcionat aquesta plenitud interior que em fa sentir com em sento. L’emoció que sovint m’embarga no la sé expressar. És per això, justament, que m’he de concretar a dir que això és increïble: jo només m’ho explico dient que és un brollador d’humor impossible de definir, com ho és tota mena d’humor. És increïble perquè és difícil de creure, però m’ho crec perquè és impossible i inevitable no creure-ho. Dubtar-ho seria com dubtar de la música de Mozart o de la poesia d’Homer.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Gabriel Janer Manila, fa 6 mesos
Bell article i atractiu com sempre. Una abraçada.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente