Ja sabeu que, els lectors que més freqüentem la nostra Biblioteca de la Llibertat i de l’Amistat, busquem sobretot el benestar personal i privat del carpe diem horacià i, al cap i a la fi, la felicitat social completa entre tots els amants de la Literatura i les Arts.

No hi ha dubte de que els lectors som uns incorregibles cercadors del confort espiritual i de l’alegria interior. Un gaudi sense limitacions d’espai ni de temps. Ens agrada experimentar la felicitat a cada hora i a cada moment. És per aquest motiu que no deixem mai de llegir. El ‘Nou Testament’ és el llibre, de tots els que coneixem, que ens proporciona més combustible en aquest sentit. El que ens ajuda en tot moment. El que ens alegra. El que ens cura. Un llibre poètic. Divertit. Elegant. Inspirador. Saludable. Entretingut. Un llibre distingit i excel·lent.

Què més volem els lectors malalts de literatura? No ho sé. Ho volem tot. És cert que per mi el ‘Nou Testament’ és, per a l’esperit i el cor, el llibre més alegre que conec, però n’hi ha centenars de llibres igual d’alegres que aquest. Ho són, certament, perquè conscient o inconscientment, estan inspirats en ell, en el seu sentit comú, en la seva naturalitat i en el seu amor. Tots nosaltres coneixem muntanyes de narracions que durant tota la vida ens han alegrat els dies, els anys i l’existència. Només cal fer un volt per la nostra biblioteca daurada, pels seus prestatges enlluernadors, i resseguir el nom dels seus autors i els títols dels seus lloms. Des d’Homer a l’últim poema o aforisme publicat avui mateix. No hi ha tresor més gran que el de la Literatura. Per això defensem les arrels literàries del quatre Evangelis. Els Evangelis són una gran alfàbia de terrissa plena de llibertat. Nosaltres, els lectors d’aquest arbre fruiter que és la nostra biblioteca, abans que cap altre cosa busquem la llibertat. I aquí la recollim en abundància.

Doncs, d’això es tracta. De ser lliures. De gaudir de la vida. De viure-la en plenitud. El que passa és que no en tenim costum, i això ens crea una irritació muscular interna que sovint no el ens sabem explicar. I per això està la lectura. Fluir per sobre del blanc i negre de les pàgines, Només gaudim de la vida quan fluïm, quan surem, quan ens deixem anar. Quan sobrevolem les vigoroses ones de la nostra existència, les fondalades i els cims que no deixen mai de sacsejar-nos. I quan serà això? Aquests dies acabem de conèixer una xifra esfereïdora: el nivell de l’educació a Europa ha baixat molt punts aquests tres últims anys. N’hi ha que donen la culpa a la pandèmia del coronavirus. No ho és pas. No. Som menys competents en matemàtiques i comprensió lectora perquè no dediquem les profundes facultats de les nostres ànimes a fruir de les enormes riqueses naturals que ens envolten. El gaudi enriqueix, i ho fa de manera lúdica i progressiva. Un altra dels habituals visitants de la nostra biblioteca universal és el gran escriptor del segle XIX Victor Hugo, l’autor de tantes narracions i poemes excel·lents que el convertiren en un dels homes més importants de la història de França. Un dels seus llibres que més ens han impactat al llarg de les nostres apassionades lectures és el pròleg de les traduccions de l’obra completa de W. Shakespeare feta pel seu fill petit François Victor. Un pròleg que es va convertir en un assaig de més de 500 pàgines.

En aquest assaig tan extens sobre Shakespeare, té temps i espai per comentar i fer la crítica de mil aspectes literaris més. Sobre la lectura, que és el tema que aquí exercim i fomentem, compara la multiplicació dels pans de Jesús de Natzaret amb la multiplicació dels lectors. Victor Hugo, però, fa un recolzament explícit, per tal de relacionar aquest prodigi d’aquesta multiplicació lectora del seu temps, amb l’educació gratuïta i obligatòria que ell esperava veure implantada al seu país en una cinquantena d’anys. Va pecar d’optimisme, perquè d’això en fa gairebé dos segles i encara no n’hem vist els resultats. De totes maneres, i seguint amb la seva analogia, diu que el dia que Crist va crear aquest símbol de la multiplicació, mil nou-cents anys abans, va pressentir l’aparició de la impremta. Aquest és el prodigi!, exclama. Aquest és el miracle. Jesús va alimentar cinc mil ànimes, cent mil ànimes, un milió d’ànimes, tota la humanitat. I s’alegra del fet: Crist, fent aparèixer els pans, fa el mateix que Gutenberg fent aparèixer els llibres. Jesús de Natzaret: un sembrador de pans i de llibres. El primer prodigi n’anuncia un altre. Acaba preguntant-se: Quin és el gènere humà des de l’origen de la seva existència? Què és? És un lector.

Encara ho exemplifica amb la seva pedagogia literària superior. Aquest nen de sis mil anys, des d’un principi va anar a l’escola, a l’escola de la naturalesa. De tot d’una no tenia cap altre llibre més que el seu univers. Va fer l’ensenyança primària dels núvols, del firmament, dels meteors, de les flors, dels animals, dels boscos, de les estacions, dels fenòmens atmosfèrics. El llibre de Gutenberg incorpora la idea al fet, el pensament a la realitat, la ficció a la veritat. Acaba dient Victor Hugo: «Si hi ha una cosa més gran que Deu vist en el sol, és Deu vist en Homer». Referma el seu criteri sobre l’ensenyament obligatori: és el reclutament d’ànimes per a la Il·lustració. El llibre és l’instrument que necessita la Humanitat, i la lectura és el seu millor aliment. I remata: «La immensa Bíblia humana, escrita per tots els seus profetes, per tots els seus poetes, per tots els seus filòsofs, resplendirà en el centre d’aquesta enorme lent lluminosa que és l’ensenyança obligatòria».

Ha quedat clar. Augmenteu els lectors i augmentareu els llibres, aquest valor intrínsec. El llibre actua i les ànimes resten subjectes al bé. En ser la necessitat de llegir com un rastre de pólvora, un cop s’hagi encès, ja no s’aturarà mai. La insaciable set de conèixer i de meditar serà cada vegada més la fonamental preocupació humana. Abandonarà les baixes qüestions per anar a les més altes: aquesta és l’ascensió natural de tota intel·ligència que creix. La delicadesa dels esperits augmentarà en proporció a la seva força. Les ànimes vindran a buscar el seu aliment als cims de Lucreci, de Dant i de Shakespeare.

Els empedreïts lectors de la nostra biblioteca particular no podíem tenir millor visitant que aquest. Tots restem envigorits després de la seva estada, una vegada més, entre nosaltres, ingenus pidolaires de la saviesa, de la llibertat i de les relacions afectives. Mentrestant, el ‘Nou Testament’ presidia, com sempre, tot el recinte bibliogràfic, filosòfic i literari. Sobretot, sobretot, literari. D’espaiosa i ample copa d’Orient qualifica Victor Hugo la Bíblia, més exuberant en poesia que Shakespeare, que confraternitzaria bé amb ell. Encara que no pot deixar sense afirmar que la fe excomunica la imaginació. No tots hi estem d’acord, ja que aquesta afirmació ex-comunicativa no limita el nostre gaudi.