M’ha vingut al cap aquesta frase que em repetien a la meva família, en veure com els dirigents actuals del Partit Popular i VOX actuen a les institucions autonòmiques i municipals.

He recordat la meva etapa de càrrec públic, representant Esquerra Unida al Parlament i a l’Ajuntament de Palma, en les legislaures 1995-99, 1999-2003, aquesta darrera com EU-Verds, sempre a l’oposició d’un Partit Popular amb majoria absoluta, a ambdues institucions, i no només com a representant política, també en l’etapa anterior, com a militant activa d’esquerres, sindicalista, mai vaig viure l’insult, les grolleries, a les nostres institucions.

Qui em coneix sap que he nascut a una família que es diu «benestant», conservadora, neboda Joan Maria Thomàs i Sabater, fill il·lustre de la nostra ciutat, filla del magistrat Gerard Ma Thomàs, de dretes de tota la vida, del carrer del Vi, mallorquins d’arrels, orgullosos de la nostra terra, de la nostra història, admiradors d’en Ramon Llull.

He recordat l’etapa parlamentària i he tingut present na Pilar Ferrer Bascuñana, secretària de la mesa del Parlament en aquella legislatura. La coneixia de jove, d’alumnes ambdues de Madre Alberta, i de coneixença del mateix barri de Ciutat. En aquells anys, ella bona amiga d’en Gabriel Cañellas, jo del grup que el dugué als tribunals pel cas Túnel de Sóller, sempre ens tractàvem amb respecte i educació, malgrat que nosaltres volíem tallar amb un excés d’«institucionalisme» i ella entenia que les formes, el protocol, eren fonamentals en les relacions polítiques.

No sé què en deu pensar ara quan veu les sessions parlamentàries, en veure els seus representants polítics del Partit Popular i les seves «formes» en el debat. Sé que no és propi d’una dreta conservadora, i sobretot, democràtica, caure en la mala educació, en la grolleria, en els debats amb els adversaris polítics de l’oposició.

També he recordat la meva etapa de regidora de Ciutat, amb el batle Sr. Fageda i el Tinent de batle José María Rodríguez. No vaig viure mai un debat polític a la sala de Plens com els que hem vist en aquests dies, amb insults a la portaveu del grup de MÉS per Palma, la companya Neus Truyol.

Era una legislatura difícil, un primer govern d’esquerres PSOE-PSM-EU-Verds, amb UM al Consell, i majoria absoluta a Ciutat del PP. És la legislatura de la sequera, del barco ple d’aigua de Tarragona, de la regidora Maria Crespo al front d’EMAYA i na Margalida Rosselló d’Els Verds a la Conselleria de Medi Ambient. Hi havia molt de debat i ben agre, però mai hi va haver insults grollers d’una banda o l’altra. Reconec haver patit rialletes des de la bancada de la majoria absoluta, i sobretot actituds de condescendència, com de «perdonar» des de qui coneix bé la gestió davant una nouvinguda a la institució.

Fins i tot en referència a l’ús de la nostra llengua, el català, sempre vaig veure un respecte a l’Estatut d’Autonomia, a la llei de normalització lingüística de 1986, que es considerava de tots, de dretes i esquerres, ja que va ser aprovada per unanimitat. Gràcies a la bona feina de l’amic Joan Francesc López Casasnovas que ja no és amb nosaltres.

I direu, tot això són records d’etapes viscudes, però en faig referència perquè record que en presentar-se a les eleccions el general Fulgencio Coll molts coneguts de dretes comentaven, «és un senyor de Palma», no sé què deuen pensar ara quan el veuen amb les seves actituds contràries a la nostra llengua, com si el pes d’haver estat militar espanyol el fes oblidar les arrels mallorquines de la seva família.

Quan veus, en el vídeo del Ple de dijous 30, al regidor Deudero llegir el final de la seva intervenció, amb l’insult a la regidora Neus Truyol, per tant, no fruit d’un debat acalorat sinó ben preparat prèviament, les rialletes del tinent de batle Bonet, i l’actitud del batle Martínez, te n’adones que tenim uns representants polítics de la dreta més conservadora, més extrema, que esper facin empegueir els seus antecessors.

L’actitud masclista, amb l’insult popularitzat per la madrilenya Ayuso, a més d’un exemple d’ideologia antidemocràtica, és una grolleria i una mostra de mala educació, que per damunt d’allò que s’ensenyava com a «urbanitat» és el mínim que ha de regir les relacions polítiques, el respecte cap a altres maneres de pensar, en democràcia.

Aquesta setmana que es commemora la Constitució de 1978, a tots aquests representants al Parlament de les Illes, a l’Ajuntament de Palma, i a tants d’altres institucions, els recomanaria que aprofitessin el pont i s’apuntin a un curs de formació, primer de democràcia, de feminisme, de superació del masclisme, i també de bona educació en les relacions humanes. I com a final, de com exercir de mallorquinitat amb respecte i estimació cap a la nostra llengua.