Elga Cremades

Alguns periodistes es juguen la vida per (a) informar

1 de 3

2 de 3

3 de 3

Elga Cremades20/11/23 10:02

Fa dues setmanes fèiem notar que els usos de per i per a solen ser problemàtics per a bona part dels parlants orientals (i, per tant, per als parlants de català baleàric), i ens demanàvem si la Pilota d’Or que havien concedit a Aitana Bonmatí serviria per o per a motivar-la. El mateix és el que trobem quan, aquests dies, sentim el que arriben a fer alguns periodistes perquè ens arribi la informació, que és jugar-se la vida. Ara bé: ho fan per informar o per a informar? Tenim bones notícies, i és que totes dues opcions serien vàlides: així com davant de substantiu és obligatori distingir per i per a en els textos escrits, aquesta obligatorietat no la trobem quan la preposició va davant d’infinitiu.

És cert, però, que de vegades les dues preposicions es distingeixen (especialment en registres formals), i llavors la situació és, almenys en part, similar a la que trobàvem davant d’infinitiu. Així, per introdueix subordinades d’infinitiu causals (Van concedir-li el premi per haver fet un molt bon treball) i també finals, quan el verb és d’acció voluntària i indica propòsit (seria el cas d’una frase com Vaig telefonar a la meva mare per parlar-hi una estona), quan depèn d’un nom que designa una acció (Vaig fer una telefonada a la meva mare per parlar-hi una estona) o es refereix al fet de dir (per tancar el tema, per acabar, etc.). En canvi, per a és la preposició que fem servir quan l’oració final depèn d’un nom o d’un verb que no designen una acció (És un llibre per a distreure’s una estona o Aquest llibre serveix per a distreure’s una estona), d’un adjectiu o un participi (Aquest esdeveniment és ideal per a aprendre més sobre educació) o d’un adverbi de grau o d’un quantitatiu (Amb això no n’hi haurà prou per a cobrir les despeses del congrés).

En qualsevol dels casos anteriors, però, podríem haver optat per utilitzar només per o només per a: la GIEC deixa ben clar que, davant d’infinitiu, tant és admissible distingir per i per a davant d’infinitiu (cosa que tradicionalment era obligatòria i que encara ara és més general en els registres formals) com no fer aquesta distinció, de manera que alguns parlars (sobretot orientals) utilitzaran només per i alguns altres (sobretot valencians) utilitzaran només per a.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)