Susana Merodio Illan no és una pintora consumada. És una artista autodidacta i polifacètica que, descomptant anys a la darrera dècada abans de jubilar-se, ha aconseguit exposar a la biblioteca de Can Torró, a Alcúdia. Diumenge passat, Susi —amb un coret que remata la seva signatura artística— explicava amb una satisfacció radiant els seus olis exposats al casal. Potser és excessiu assenyalar la seva obra com a antisistema, però la suma de feminisme, ecologisme, animalisme i —llevarem el sufix per si de cas— lluita social, la situa en un pla reivindicatiu, avui tan necessari.

Mare de tres fills i madrilenya establerta a Palma, des de fa tres anys ha aconseguit convertir somnis en realitats. El literari: ha escrit una novel·la que està en procés de publicació; i el pictòric: si us ve de gust, en podeu gaudir a Can Torró fins al dia 3 de desembre, en l'exposició —segons l'autora— informal i profunda, titulada ‘El que és especial és únic’.

Les trenta-una obres exposades a la col·lecció ens permeten contemplar el que anticipa la pàgina web, on el recorregut digital sistematitzat ens permet complementar l'exposició i mesurar el nivell de gaudi que transmet l'artista. Susana no amaga res i en alguns casos afegeix paraules que poden aportar una nova dimensió a la seva obra: «enyorar el passat és córrer contra el vent». Fins i tot s'atreveix amb una exposició en moviment, envoltada de dansa contemporània i ballet clàssic. El que podem apreciar és una eclèctica explosió d'emocions en la qual, amb fortes divergències policromàtiques, coexisteixen diversos estils: naïf, expressionisme, surrealisme, abstracció, pop i, sens dubte, molts més que s'escapen...

Una nina damunt les espatlles de son pare pinta un mur de verd pastel amb un corró; es titula «Pintant la paret». Un dels olis amb connotacions de collage i que trob molt original (de fet, ja està venut) és el «Ritual». Les perles que vesteixen el rostre d'una dona estampat sobre una paleta de colors, substituint els cabells amb un aires de «Menina», en són el motiu. La imatge de «Desemparats», el quadre de portada de l'article devora el «Miracle de la vida», s’acompanya amb la descripció següent: «En una societat on el desemparament té un lloc important... El paraigua representa la barrera que existeix entre la gent del carrer i el poder, representat per l'aixeta que no sols expulsa aigua sinó també doblers, uns doblers que reboten i mai no arriben a les mans dels de baix... La dona nua representa la forma en què arribem a la vida». Afegirem, a més del missatge de fons, que els fragments de diners són reals i corresponen a un bitllet de deu euros trossejat.

Més enllà de la meva neòfita observació, el millor és que reviseu l’espai www.susart.es i visiteu l'exposició a la ciutat emmurallada, així podreu valorar les obres sense intermediaris. El punt de partida de la meva opinió just és aprofitar la conjuntura per donar visibilitat i suport a una dona.