Els eucaliptus destaquen
perquè desprenen un aire inhòspit,
poc comprensiu.
Eucaliptus. Murray Bail. Ed.62.

La curiositat humana fa, ha fet en mi, que el contacte amb un simple element determinat afavoreixi la concatenació de coneixements que arriben a formar un univers, sempre relacionat amb altres universos.

La madona de son Guitard era una curandera de Los Damunt que solia afegir una fulla d'eucaliptus a les seves infusions o en quan el prenia en bafarades especialment a l'hivern, com a remei de constipats de pit. Degué ser aleshores que vaig ensumar per primera vegada aquella olor d'eucaliptus.

Molts anys més tard vaig anar a estudiar a Galícia, concretament a l'escola forestal de Lourizan, situada a la ria de Pontevedra. Ben davant d'aquesta escola s'hi troba una industria paperera que aleshores, fa més de trenta anys, dels seus nombrosos fumerals sortia un fum d'olor desagradable i a vegades segons el vent, irrespirable.

A Galícia, com a bona part dels territoris atlàntics de la península ibèrica, la gran part del terreny forestal ha estat plantat d'eucaliptus, també d'altres espècies d'arbres de creixement ràpid, coníferes sobretot, per a la producció de fusta, de cel·lulosa, per a fer paper. Han estat moltes les veus contràries a aquesta explotació forestal des de fa anys, encara que amb poc èxit resolutiu. Els seus arguments són sòlids i ben fonamentats: destrucció gairebé absoluta del bosc propi d'espècies frondoses com roures, alzines, castanys... amb sotabosc igualment espès, ric i divers, que a Galícia completava un mosaic amb prats, vinyes i horts amb una economia molt local, dispersa i d'autosubsistència. També per altra banda, l'eucaliptus és molt piròfit, és a dir crema i estén el foc molt ràpidament perquè xucla tota l'aigua del sòl, deixa passar molta llum i calor al sotabosc que queda ressec i que a més atapeït de fulles i plaques d'escorça, un combustible molt bo de cremar. De fet, les llavors tancades dins càpsules duríssimes, volen ben lluny en ignició obrint-se i escampant arreu i les seves llavors. Parlam de regions on la pluviometria és de les més altes de la Península i on els boscos primitius eren ombrívols, humits i frescs i parlam també d'una espècie que és pròpia literalment, de l'altra banda del món, d'uns hàbitats, ecosistemes i climatologia on l'eucaliptus forma comunitats vegetals clímax, estables i amb dinàmiques pròpies. Existeixen més de tres-cents espècies diferents d'eucaliptus, però les que es planten prop d'aquí són bàsicament per a producció de paper. Cal tenir en compte que de pirineus cap al nord, a aquesta espècie li costa molt desenvolupar-se, a pesar dels molts treballs de laboratoris forestals que han intentat aconseguir una espècie per a explotació forestal tolerant al fred.

Creureu, però que no era de l'eucaliptus del que vos volia parlar ? L'eucaliptus prové d'Austràlia, aquell continent que va ser colonitzat, diuen, per el pitjor que hi havia a cada família anglesa. En tot cas en donaren fe per la manera com tractàren, esclavitzaren i gairebé extingiren les tribus aborígens d'aquells territoris colonitzats. Dia 14 d'octubre s'ha de celebrar un referèndum que atorga certs poders d'opinió, consultius, que no de decisió vinculant, per a les lleis que puguin afectar a la població aborigen que resta, menys del 4% del total. Existeixen dos posicionaments a favor del ‘No’, que sembla ser que guanyaria: per una banda des de posicions aborígens, titllant la llei d'impotent i reclamant tractats bilaterals, i per altra la dels conservadors, de dreta, que consideren que la proposta divideix. Vos sona?

Amb tot i per altres raons que no explicaré per no allargar tant l'article, aquell país, aquell continent i molts dels elements que el conformen, sempre m'han atret la curiositat i, existint poca informació que ens arribi, solc aprofitar qualsevol avinentesa per a sucar. Una d'elles una curta sèrie que fa poc vaig visionar a Filmin.cat i del que se'n feia ressò un article de l'Ara 'Black snow'. Per altra un llibre, una novel·la que em va impactar ja fa molts d'anys de l'editorial Txalaparta ‘Walg. Regreso a la vida’.