Referèndum al país dels eucaliptus

La curiositat humana fa, ha fet en mi, que el contacte amb un simple element determinat afavoreixi la concatenació de coneixements que arriben a formar un univers, sempre relacionat amb altres universos.

La madona de son Guitard era una curandera de Los Damunt que solia afegir una fulla d'eucaliptus a les seves infusions o en quan el prenia en bafarades especialment a l'hivern, com a remei de constipats de pit. Degué ser aleshores que vaig ensumar per primera vegada aquella olor d'eucaliptus.

Molts anys més tard vaig anar a estudiar a Galícia, concretament a l'escola forestal de Lourizan, situada a la ria de Pontevedra. Ben davant d'aquesta escola s'hi troba una industria paperera que aleshores, fa més de trenta anys, dels seus nombrosos fumerals sortia un fum d'olor desagradable i a vegades segons el vent, irrespirable.

A Galícia, com a bona part dels territoris atlàntics de la península ibèrica, la gran part del terreny forestal ha estat plantat d'eucaliptus, també d'altres espècies d'arbres de creixement ràpid, coníferes sobretot, per a la producció de fusta, de cel·lulosa, per a fer paper. Han estat moltes les veus contràries a aquesta explotació forestal des de fa anys, encara que amb poc èxit resolutiu. Els seus arguments són sòlids i ben fonamentats: destrucció gairebé absoluta del bosc propi d'espècies frondoses com roures, alzines, castanys... amb sotabosc igualment espès, ric i divers, que a Galícia completava un mosaic amb prats, vinyes i horts amb una economia molt local, dispersa i d'autosubsistència. També per altra banda, l'eucaliptus és molt piròfit, és a dir crema i estén el foc molt ràpidament perquè xucla tota l'aigua del sòl, deixa passar molta llum i calor al sotabosc que queda ressec i que a més atapeït de fulles i plaques d'escorça, un combustible molt bo de cremar. De fet, les llavors tancades dins càpsules duríssimes, volen ben lluny en ignició obrint-se i escampant arreu i les seves llavors. Parlam de regions on la pluviometria és de les més altes de la Península i on els boscos primitius eren ombrívols, humits i frescs i parlam també d'una espècie que és pròpia literalment, de l'altra banda del món, d'uns hàbitats, ecosistemes i climatologia on l'eucaliptus forma comunitats vegetals clímax, estables i amb dinàmiques pròpies. Existeixen més de tres-cents espècies diferents d'eucaliptus, però les que es planten prop d'aquí són bàsicament per a producció de paper. Cal tenir en compte que de pirineus cap al nord, a aquesta espècie li costa molt desenvolupar-se, a pesar dels molts treballs de laboratoris forestals que han intentat aconseguir una espècie per a explotació forestal tolerant al fred.

Creureu, però que no era de l'eucaliptus del que vos volia parlar ? L'eucaliptus prové d'Austràlia, aquell continent que va ser colonitzat, diuen, per el pitjor que hi havia a cada família anglesa. En tot cas en donaren fe per la manera com tractàren, esclavitzaren i gairebé extingiren les tribus aborígens d'aquells territoris colonitzats. Dia 14 d'octubre s'ha de celebrar un referèndum que atorga certs poders d'opinió, consultius, que no de decisió vinculant, per a les lleis que puguin afectar a la població aborigen que resta, menys del 4% del total. Existeixen dos posicionaments a favor del ‘No’, que sembla ser que guanyaria: per una banda des de posicions aborígens, titllant la llei d'impotent i reclamant tractats bilaterals, i per altra la dels conservadors, de dreta, que consideren que la proposta divideix. Vos sona?

Amb tot i per altres raons que no explicaré per no allargar tant l'article, aquell país, aquell continent i molts dels elements que el conformen, sempre m'han atret la curiositat i, existint poca informació que ens arribi, solc aprofitar qualsevol avinentesa per a sucar. Una d'elles una curta sèrie que fa poc vaig visionar a Filmin.cat i del que se'n feia ressò un article de l'Ara 'Black snow'. Per altra un llibre, una novel·la que em va impactar ja fa molts d'anys de l'editorial Txalaparta ‘Walg. Regreso a la vida’.