Alguns pensareu, això no és cap novetat! I és cert, només és una afirmació per recordar-nos que solen ser els més espanyolistes qui no s’hi defineixen així, reserven l’adjectiu nacionalista per aquells que són de la perifèria, que no són com ells, siguin de dretes o d’esquerres.
L’espanyolisme més ranci es mostra en les declaracions dels dirigents del Partit Popular i no diguem dels de VOX que a més volen imposar el castellà com en els millors temps franquistes, la lengua del imperio, deien. En tenim bons exemples amb les propostes parlamentàries de la Sra. Idoia Ribas recollides en l’Acord PP-VOX per fer Presidenta la Sra. Prohens.
Altres no tan de dretes, antics dirigents del PSOE com el Sr. Gonzàlez i el Sr.Guerra han mostrat bé el seu llautó espanyolista amb les declaracions contra l'Amnistia, i a més, masclista més ranci n’Alfonso Guerra respecte a la Vicepresidenta Yolanda Diaz.
Ambdós tenen una visió de l’Estat com un únic país, únic territori, que a més ha de ser uniforme, igual per tot, una única llengua i si voleu les altres que siguin consentides per anar per casa, com els temps d'en Franco. Per això el Sr. Feijoo parla d’un Congrés de karaoke, contra l’ús de les llengües oficials per part dels diputats i diputades. Per això els 33 representants de VOX entreguen els aparells de traducció menyspreant l’avanç democràtic que significa el canvi de Reglament.
No volen entendre ni acceptar la pluralitat dels pobles que conformen l’Estat. Només ho veuen com a mostres del folklore o de la riquesa gastronòmica. Si fos per ells, no hi hauria ensenyament obligatori de les llengües oficials a les Comunitats Autònomes bilingües. El seu monolingüisme, que els limita i empobreix, els basta i recorden que són quasi 500 milions de parlants en el món, per cert, fruit del colonialisme del gran imperi.
En canvi els partits sobiranistes i els nacionalistes de dretes reconeixen la pluralitat de l’Estat, des de les seves diferents postures. No és el mateix el sobiranisme d’EH Bildu que el nacionalisme del Partit Nacionalista Basc. El Sr. Urkullu lehendakari, que governa amb el PSOE, com ja han fet en la majoria de legislatures, té ben clar que no donarà suport a la dreta més reaccionària del Sr. Feijoo per governar l’Estat, perquè el seu partit coneix ben bé què és el soci VOX, perquè el PNB ha estat antifranquista i demòcrata, des de posicions de dretes.
Hi ha eleccions autonòmiques l’any que ve a Euskadi, i l’avanç del suport municipal d’EH Bildu preocupa i molt a la dreta basca, que han vist com els han superat en vots per a les eleccions al Parlament espanyol.
Tampoc són iguals els representants de les dretes catalanes, ara dividits després de la desfeta de Convergència i Unió dels senyors Pujol i Duran i Lleida, als partits sobiranistes Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP. Tenen visions ben diferents dels resultats fallits del procés, de l’anàlisi política posterior, del camí a seguir ara... Però els iguala una concepció de l’Estat al qual pertanyen, han patit la repressió policial i judicial com única resposta a les legítimes aspiracions polítiques dels seus idearis.
Hi ha una diferència entre les dretes espanyolistes i les nacionalistes de la perifèria: aquestes darreres foren demòcrates en temps del franquisme, hi feren negocis, és cert, però tingueren dirigents a l’exili i empresonats com el mateix Jordi Pujol.
Les esquerres espanyoles, no totes són espanyolistes és cert. Però en general costa trobar actituds obertes i solidàries, amb excepcions és clar, respecte al procés català o els sobiranismes català, basc i gallec.
Els nacionalistes tenen una visió de la nació estàtica, i identitària. Catalunya és una nació i sempre ho serà. Els sobiranistes som més dialèctics, creim que és la voluntat majoritària del poble qui defineix la nació. En definitiva el dret d’autodeterminació d’un poble la defineix com a tal.
