muy nuboso
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

Abans d’en Colom, els asteques ja parlaven mexicà i els apatxes nord-americà

En Cristòfol Colom, abans de la seva aventura cap al continent que va resultar esser Amèrica sense ell saber-ho, va fer un parell d'estades a diversos països, com ara Portugal, Anglaterra, o França. Tant si era genovès, com mallorqui, com d'allà on fos, la qüestió és que va trobar manera d’entendre’s amb la gent d'aquells països amb qui li va interessar comunicar-se. I aquesta capacitat d'En Colom d'entendre's amb gent d'altres llengües, crec que tothom té ben clar que no té res a veure amb l'origen del portuguès, ni de l'anglès ni del francès. Ni fa augmentar ni minvar la semblança d’aquestes llengües amb el castellà.

El trescador venecià Marco Polo va viatjar per mig món, per un fester de llocs com, per exemple, les actuals Turquia, Armènia, Geòrgia, Israel, Afganistan, el Caixmir, el Tibet, Turquestan, la Xina, Mongòlia o el Japó. D'una manera o l'altra, també se va comunicar amb la gent amb qui ho va haver de menester. I això no té res a veure amb si el turc, l'armeni, el georgià, l'hebreu, el tibetà, el xinès, el mongol o el japonès vénen de l'italià o si no hi vénen.

Si cercau damunt la ‘Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica’, concretament el número 40, de l'any 2014, sobre la comunicació entre els europeus i els indígenes americans els primers temps de la colonització, hi podeu llegir que «El hombre procura comunicarse en cualquier circunstancia. Ni la ausencia de una lengua común se lo impide. Eso fue lo que ocurrió cuando Colón llegó a América. Ni extranjeros ni nativos conocían la lengua que oían; sin embargo, se explicaron, departieron e intercambiaron realidades de ambos mundos. El presente trabajo exponemos tres formas de comunicación no verbal empleadas por aquellos días: las señas, los intérpretes y las ilustraciones. Las dos primeras se utilizaron para que hubiera diálogo en América. La última sirvió para informar a los europeos cómo era el Nuevo Mundo». Així és que el fet que els espanyols, portuguesos i anglesos trobassen manera de comunicar-se amb els indígenes, no té res a veure amb l'origen del cubà, ni de l'argentí, ni del brasiler ni del nord-americà.

Idò bé: ben exactament això ens volen fer creure, d'un parell d'anys ençà, sobre el «mallorquín» un grupuscle d'exaltats que no el fan servir mai per res, que no hi diuen ni 'bon dia' en tot lo dia, cap pic ni un de cap a cap d'any. Exactament aquesta bajanada escampen aquesta guarda de banastres cada 10 de setembre, quan fa anys del desembarc a Santa Ponça del rei En Jaume I i les seves forces militars. El rei En Jaume diu dins el seu ‘Llibre dels Feyts’ que, abans de desembarcar, s'hi va acostar N'Alí de la Palomera, que era un jove sarraí, que el va informar de les tresques de la Ciutat de Mallorca, en aquell temps Madina Mayurqa. Segons els actuals predicadors del «mallorquín» (...que no el hi xerren mai9, aquesta comunicació demostra que ja parlaven «mallorquín» a Mallorca abans que hi arribàs el rei En Jaume I. I ho amollen un any darrere l'altra, sense haver aportat mai de la vida ni un sol document, (ni un de sol!) escrit en «mallorquín» abans de la Conquesta del rei En Jaume I, l'any 1229.

Així és que, si aplicam a Amèrica aquesta quimera d'aquestes llumeneres, haurem d'arribar a la conclusió que, com que d'una manera o l'altra se comunicaren amb els europeus, els asteques ja parlaven mexicà abans d’arribar a Mèxic n’Hernán Cortes; i els inques ja parlaven peruà abans d’arribar al Perú en Pizarro; els apatxes ja parlaven nord-americà abans d’arribar els anglesos a la costa de l’est americana; i les tribus tubinambàs ja parlaven brasiler abans que hi arribassen els portuguesos al Brasil.

Què vos pareix? I que no és guapo això?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Noski bai, guapoa, fa 9 mesos
@Historiadors

Ba al dakizu Hernán Cortés katalana zela?
Kontuz hari buruz esaten duzunarekin.
Analfabetoa
Valoració:-3menosmas
Per Historiadors, fa 9 mesos
Contamos se vida de Pizarro, O Cortés O els virreis castellans a Amèrica, hi ha per sucar-hi 🍞
No va ser com ho conten els historiadors espanyols del imperio, eran tan estimats que no vos va quedar res del Nuevo Mundo.
A Cristòfol Colom els reis catòlics li aplicaren un 155 i el desposeiren de tot.
Valoració:6menosmas
Per historias, fa 9 mesos
Según "Negreros y esclavos," tres de cada cuatro barcos negreros que iban a Cuba estaban comandados por catalanes y respondían a intereses catalanes, recogiendo la actuación de 150 capitanes de barco y grandes empresarios implicados directamente en el fabuloso negocio de la trata de negros.

Hay que decir que desde comienzos del siglo XIX los tratados internacionales subscritos entre otros países por España prohibían el comercio de negros con destino a la esclavitud. Sin embargo barcos españoles y singularmente matriculados en Barcelona (aunque a veces navegaran bajo bandera de conveniencia), siguieron abasteciendo de carne humana a los terratenientes de la Perla del Caribe hasta entrada la década de los años ochenta del siglo XIX, cuando incluso el Estado español había abolido oficialmente la esclavitud en las colonias y la isla estaba a menos de una década de pasar a control de los EEUU. Entre aquellos negreros, terratenientes y grandes comerciantes catalanes por cierto, no faltaban quienes además de cantar habaneras y seducir mulatas se dedicaban a suspirar por la independencia y la libertad de su “Pàtria” lejana y ocupada, y se retrataban luciendo una bandera con una estrella de cinco puntas y un triángulo masónico inscritos sobre la histórica “senyera” catalana, a semejanza de la bandera de los independentistas mambises cubanos a su vez inspirada en la de los gringos que robaron Texas a la República Mexicana.

Durante un viaje a Cuba hace más de 20 años, y mientras contemplaba el paisaje en un mirador del Valle de Viñales, un cubano negro como un tizón me preguntó si yo era catalán, pues me había oído hablar antes en castellano con ese acento. Cuando le dije que sí me dijo riendo que él también, ya que se apellidaba Montcada. Y es que al parecer, en la época colonial los terratenientes propietarios de esclavos solían poner su apellido a los hijos recién nacidos de sus negros, como un modo de saber a qué hacienda o “ingenio” (planta de producción azucarera) pertenecían, y por tanto quién era su amo.

Es por ello que en Cuba hasta fechas recientes, en el habla popular “catalán” era sinónimo de “negrero”. Una coplilla de los mambises cubanos traída a Barcelona y popularizada por los lerrouxistas a principios del siglo XX, expresa bien la opinión que les merecían:

En el fondo de un barranco,

canta un negro con afán:

¡Ay, madre, quién fuera blanco!...

aunque fuera catalán.

La conclusión central de Negreros y esclavos es que los beneficios conseguidos mediante el esclavismo fueron invertidos en la expansión de Barcelona y Catalunya, a través de la Exposición Universal de 1888, la construcción del Eixample barcelonés y la creación de empresas líder, todo ello mientras se invocaba la libertad de la Pàtria oprimida y se pedía la protección del Estado español para los productos catalanes frente a las importaciones extranjeras.

JOAQUIM PISA
Escritor.
Valoració:-5menosmas
Per ........, fa 9 mesos
Molt bé, però ja sabeu que fa 22.000 anys que els avantpassats del Catalinero fatxe multinick ja xerraven "casteyano " ? És veu que és l'orgull dels messetaris.
Valoració:-2menosmas
Per Un de's plà, fa 9 mesos
Molt bó Jordi, eeejeem, torna-li explicar a aquest que no ho entén.
Explica-ho en llengua dels mapaxes.Ara ja ni han de" mallorquins d'aquests ".
Pot ser que els diguin " rentadors" de (cervellets emblanquinats ).
Valoració:4menosmas
Per Catalinero, fa 9 mesos
i?
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente