"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)


Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Som guia turístic i a molts espanyols no els agrada sentir que Mallorca va ser independent i aliada de França. I la Història és tant contradictòria que perdem la independència al segle XIV amb la invasió per part d'aragonesos i catalans i al segle XV els catalans i aragonesos ens uneixen a Castella. Tot és esperpèntic, de Berlanga. Espanyolistes celebrant la independència i l'aliança amb França, catalanistes que no volen reconèixer que arrossegar Mallorca dins Espanya va poder ser un error. Som espanyols perquè Aragó i Catalunya s'ho proposaren. Molt de respecte pel 31-D, però, sense complexes, un bon record per la Catalunya insular que va ser un Estat independent, enveja de Barcelona. Ara, entenc que no els agradi que aquestes roquetes, "ses illes", arribassin més lluny que el Principat, que sempre pacta amb Madrid i gent seva va fundar el Real Madrid. Desconec si Tomeu vol estudiar les reaccions dels lectors o si certament té ràbia a la data de la independència de Mallorca. Efectivament, el millor per a Espanya és que VOX ens robi la festa de la vertadera independència. Barcelonins i madrilenys estan d'acord amb que siguem una platja d'illencs descendents d'esclaus que diuen "com volgueu, guana". Ens volen callats. En tot cas, per ventura serà el millor... No compartir el que pensam i sabem ni per 1000 milions d'euros, ni per un any de vacances al cel. Fer com l'àngel del Palau.

@Aurora
Nochevieja? res de això, aquí i a totes les Illes, a Valencia i Catalunya tenim la Nit de Cap d'Any, té enteres compixacantons, a porgar fum fatxa.

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Als catalanistes no els interessa la història de Mallorca, ni tan sols la independència de Mallorca (que la tenguérem fins que els l’arrabassaren els catalans), si no és com a vassalls de Catalunya. I tanmateix, el 31 de desembre, per a la immensa majoria, abans que cap diada de Mallorca, és simplement “nochevieja”, per molt que a aquest Tomeu Martí i a la seva tropa no els hi agradi.

Fracassats s'escriu amb F, efa de fatxa, feixisme, faes i franco. Tot un desgavell monumental.

Dijo el director del The New York Times……
🙄🤦🏻‍♂️

Jo més aviat dic fracassats a qui tenen o volen imposar una política caduca, com la que apadrinen els actuals feixistes espanyols, peperos i voxeros. Un temps perdut, uns esforços inútils només de sortir al carrer. Tan sols per a maquillar l,escena i fer-se la foto. No val per a res més.
D,una ràbia no se,n pot derivar res de positiu. I els feixistes en són conscients, però la seva malaltia no els deixa fer res més. Són incurables, irrecuperables.

los fracasados son los que han perdido las elecciones