Un setembre que l’hem començat amb pluges i vent, benvingut el canvi després de tants dies de calorada. Comença el curs polític i també l’escolar, la pròxima setmana els centres s’ompliran amb il·lusions i ganes, el Parlament de les Illes iniciarà la legislatura amb la majoria PP-VOX que marcarà el ritme de debats, d’iniciatives legislatives.
Durant el mes d’agost hem vist com el nou govern del Partit Popular ha anat celebrant les passes que fa, no ha esperat els cent dies habituals i ja als cinquanta ha fet un balanç de les mesures preses. Amb orgull han aparegut dient que compleixen el promès en campanya: menyspreu a la nostra llengua, a la sanitat ja no és un requisit conèixer-la, ara serà un mèrit. Fins i tot anuncien que poden fer el mateix a la Funció pública, com si els treballadors i treballadores públics no haguessin de complir l’Estatut d’Autonomia, llei orgànica estatal.
Vaig llegir un article de na Núria Riera, portaveu del PP, a un diari local on explicava, en resposta a les esquerres, que el seu partit al Consell de Mallorca continuaria fent polítiques cap a les dones. No va explicar per què els molesta tenir una Direcció insular d’Igualtat i Atenció a la Diversitat, creant una Direcció de Família, com si només baix aquest nucli humà es pogués fer acció política cap a les dones. A l’article tampoc esmentava els compromisos amb els seus socis de VOX que neguen la violència masclista i obliguen a qualificar-la com a "intrafamiliar". No aconsegueixen ser creïbles, els canvis en els noms ja diuen molt, tenen contingut, i a més, que no vulguin enganyar, els compromisos signats amb el partit d’extrema dreta s’aniran complint i ho veurem aviat.
Veurem com es resol la investidura a les Corts, la del setembre del Sr.Feijoo ja sabem com anirà, esperem que les negociacions del PSOE i SUMAR sí que siguin profitoses, que puguem veure un govern plural, que millori l’anterior i aconsegueixi avenços importants en la política estatal, en respecte a la diversitat territorial i plurinacional dels pobles que conformen la realitat de l’Estat.
El cas de l’impresentable masclista Rubiales encara serà notícia, aquest mes. Hem de felicitar-nos per la gran resposta que ha tingut en els mitjans internacionals, fins i tot la millor entrenadora anglesa de futbol ha dedicat el seu trofeu a la selecció espanyola després de les valentes paraules de n’ Aitana Bonmatí a la gala. Hem de felicitar-nos igualment de la resposta del moviment feminista en general, donant suport a les jugadores de la selecció, als carrers, a les xarxes socials. I moltes més mostres de suport cap a na Jennifer Hermoso.
Aquest mes de setembre que comença voldríem que fos un mes sense assassinats masclistes. Hem arribat a la xifra escandalosa de quaranta dones que han perdut la vida enguany, ja n’hi ha prou! S’ha acabat! És el lema que fa referència al masclisme en el món esportiu, també l’hem de dir respecte a les violències, als abusos sexuals, a les agressions en tots els àmbits. Ja n’hi ha prou! S’ha acabat! I tan de bo aquest setembre aturi les fatals estadístiques.
