Grans falses bones esperances. Els tres adjectius són lliures i a gust del consumidor. Quedau-vos amb el o els que vos véngui més de gust. Em referesc a l’ús de les llengües oficials de l’estat, a part del castellà o espanyol al Congrés. La inquera Francina Armengol és la tercera autoritat de l’Estat, gràcies a haver fet aquesta promesa. Ella ja ha estat nomenada presidenta, i tot just després d’haver-ho fet, han començat els emperons, que si s’ha de preparar la traducció simultània, que si s’ha de trobar el consens, que si s’ha de destinar una part del pressupost per a aquest afer… Mentre els brams d’ase d’una bona guarda d’espanyols ja arriben al cel. Que si tothom sap parlar el castellà, que si el sentit comú, que si la qüestió més barata i més fàcil és. Tots aquests se’n riuen de la llengua catalana, de la gallega i de l’euskera. Tots aquests són aquells que només volen que existeixi la seva Espanya, la conqueridora, l’única, la vencedora, la millor de totes, la que ha trepitjat totes les cultures i els territoris que ha envaït. Per això no li queda cap territori a l’Amèrica Llatina. Tots varen haver d’independitzar-se per esser lliures i si ara hi ha territoris conquerits aquí que ho volen fer, han après a dir que esser lliures vol dir esser espanyols de la nació una, gran i lliure. Si ara el socialista en el poder Sr. Sánchez vol continuar comandant a aquest territori tan poc democràtic, serà acusat de pactar amb els terroristes, amb els independentistes, amb els separatistes i amb els trossejadors d’aquesta Espanya tan dictatorial. En bon mallorquí deim: ja veurem què serà en esser cuit o no es pot dir blat fins que es troba dins el sac.

Segons el digital El Nacional, i segons la realitat viscuda pels que hi eren, el Barça quan va arribar a Getafe per disputar el partit contra aquest equip madrileny, va ser rebut amb els crits coneguts i apresos per molta gent de «puta Barça i puta Cataluña!» Això passava quan l’autobús amb els jugadors del Barça entrava al Coliseum Alfonso Pérez on s’havia de jugar el partit. Els creadors d’odi han fet molt de mal, són els mateixos que pul·lulen per aquest diari i ens acusen a nosaltres de crear odi. Els meus articles estan publicats i firmats i desafii que se’m trobi cap frase creadora d’odi. Ja els coneixem i sabem qui són encara que s’amaguin darrere pseudònims o falsos noms.

A l’Ara Balears vàrem poder llegir un reportatge en què es parlava amb uns quants mestres. El director del CEIP Es Puig de Lloseta deia que tenien alumnes que acabaven Primària sense saber parlar català i que passaven a l’Institut amb l’assignatura de català suspesa. També afirmava que un 30% tenien mal nivell de català. El fet de trobar alumnes que no sabien parlar en català no supera el que em va passar a mi fa una vintena d’anys, quan jo em dedicava a fer classe a adults de les 17 a les 22 hores. Venien alumnes amb l’assignatura de català suspesa, alguns que havien estat poc temps escolaritzats i alguns adults interessats a aprendre la nostra llengua. Vaig trobar una alumna d’uns setze o desset anys, ara no record l’edat exacta, que va arribar a classe i no és que no parlàs el català, és que no l’entenia. Tenia un comportament com si acabàs d’arribar a Mallorca, no hi havia manera que m’entengués. Quan em disposava a posar-la en un grup d’acabats d’arribar i jo li preguntava si feia uns quants mesos o uns quants dies que havia arribat a Mallorca, va resultar que havia nascut a Mallorca, només que havia assistit a una escola religiosa concertada on no s’ensenyava català, o com a mínim no s’ensenyava a entendre’l ni a parlar-lo. Vaig quedar astorat. Per això no m’estranya que el que diu el director de Lloseta sigui veritat i que seria el que contestarien més d’un 70 % de mestres i directors existents. Llavors arriben els de Vox, afirmant que el que es perd a les escoles és el castellà. Per favor, tantes idioteses no!

Al diari online Racó Català hi hem pogut llegir un cas més de discriminació lingüística. Aquesta vegada ha passat a l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona. Un tal Stoichkov ha denunciat que una doctora llatinoamericana que duu dos anys treballant aquí li va exigir que li parlàs en castellà. Quan li va demanar el motiu, ella va explicar que no entenia el català. L’afectat se’n feia creus que una doctora que feia dos anys que feia feina aquí, que era una persona amb estudis i de llengua materna castellana, no fos capaç d’entendre el català. L’única explicació possible és que no havia volgut aprendre’l. El raconaire va posar una denúncia sobre el fet al mateix hospital i va rebre una contestació del director en què li explicava que ella tenia dret a parlar en castellà. Ell va haver-li de contestar que la seva denúncia no era que parlava en castellà sinó que l’havia obligat a ell a parlar en castellà. Aquesta resposta del director es una reacció molt comuna. L’únic que es demana és que es respectin els teus drets. Si a Espanya no els respecten ens n’hem d’anar i formar un país on sí es respectin.