Dijous 17 veurem la constitució de les Corts i la conformació de les Meses que les han de dirigir. Del Congrés serà la primera prova de les negociacions del PSOE amb els grups que han de donar suport a la investidura del Sr. Sánchez. Del Senat té la majoria absoluta el PP i segurament no serà gens generós, com és habitual.

Veurem com es van aclarint les converses per arribar a tenir un nou govern. Diuen que no hi ha pressa, per part del PSOE, que continua en funcions, que potser arribarem al setembre per tenir-lo enllestit. Aquests dies he llegit una entrevista a na Yolanda Díaz explicant que la situació és prou seriosa per a tenir prest un govern plural, cohesionat i superant errades de l’actual. Confiem que l’escoltin, sense presses però amb fermesa.

I mentre, continuem tenint la violència masclista ben present, amb més dones assassinades en mans de parelles o exparelles, infants que han assistit amb horror la pèrdua de les seves mares. Continuem tenint agressions sexuals a joves, enmig de festes populars, en mans d’homes que creuen tenir dret a tocar-les, agredir-les, com si fossin objectes sexuals. Cal reiterar les xifres oficials? Indignació i ràbia que haurien de ser presents a tota la societat!

Continuem tenint un estiu calorós, amb temperatures extremes a alguns llocs de l’Estat, amb avisos seriosos de l’emergència climàtica que continuen sent ignorats pels nous responsables polítics, com la Presidenta que anuncia revisar l’acord sobre el nombre de creuers que han de venir, pel retorn al passat de no regulació.

Diuen que duran al Constitucional la nova llei estatal d’habitatge per no aplicar-la, per afavorir els Fons Voltors, com han fet en el tema de Metrovacesa de Palma. A més, a les ordres d’alguns membres de la patronal d’hostaleria volen revisar la llei de Turisme per no obligar a posar els llits elevables, o per eliminar la moratòria de places. Ja ho va dir na Margalida Prohens en campanya electoral, això dels llits és una tonteria! Va merèixer la resposta de la lluitadora feminista Maria Bonnin: jo la duria a fer de cambrera de pisos una setmana, el mes d’agost...

No voldrà rebre les cambreres de pisos per escoltar-les, té molta feina en visitar campaments d’estiu, assistir a festes i saraus, prendre el pols, escoltar, aquells que feliços l’han votada i confien que solucioni tots els problemes que prometeren durant la campanya del mes de maig. En començar el curs observarem les solucions màgiques promeses i a quins sectors de la població van encaminades.

Aquest mes d’agost ens han donat la notícia que la Casa Reial ha fet estalvis en la seva economia... Ens han recordat que tenen Pressupost propi i què cobren anualment el Cap d’Estat, la seva esposa, la mare-emèrita, sous prou generosos, tenint present que a més de l’assignació tenen despeses cobertes per Ministeris, com la seguretat, la conservació del Patrimoni, i altres.

Uns estalvis que no expliquen d’on s’han produït... de la no renovació dels armaris? De l’austeritat en despesa innecessària com sortir de sarau, o de sopars? O potser ha estat d’estalvi d’energia de ca seva? No, que aquesta despesa la paga el ministeri corresponent. En fi, què voleu que us digui? Notícia d’estiu que supòs han valorat que així els fa més «propers», cap a la ciutadania que troben als carrers.

Però no deixen que es doni a conèixer l’enquesta sobre l’acceptació o no de la forma d’estat, la monarquia, que feu el president Suárez, allà en els llunyans anys de la transició, com s’ha demanat, per part de polítics d’esquerres. Tampoc s’atreveixen a encarregar-ne una més actual, l’Estat ha de ser un regne o una república?

No oblidem però que aquest estiu continua l’allau migratòria per la nostra mar Mediterrània, a l’Atlàntic cap a Canàries, amb morts i desapareguts. No deixem de tenir presents els pobles africans que volen tenir una vida digna, com Etiòpia -justament se n’ha parlat pels turistes retinguts, o el perill de guerra a Níger per un cop d’estat militar.

Esperem que el nou govern tingui unes relacions internacionals més d’esquerres, amb respecte i solidaritat cap a tants i tants pobles que pateixen el neocolonialisme dels països rics.