Ha passat una setmana des de la cita electoral del 23 de juliol. Encetam el mes d’agost i el dijous 17 es constituiran les Corts amb els nous representants polítics, hi veurem en Vicenç Vidal, el nostre diputat ecosobiranista, amb altres mallorquins i mallorquines com na Francina Armengol i la perenne Maria Salom com a senadora, pos «perenne» perquè no ha deixat de ser càrrec des de 1993! Només dues dones, dels representants al Congrés, i una dels cinc al Senat. La dreta aporta una diputada i una senadora, les esquerres una diputada... hem retrocedit en presència les dones illenques.

En aquestes setmanes fins arribar al 17 d’agost hi haurà d’haver molt de diàleg, moltes converses, trobades, entre les forces d’esquerres. Les dretes ja ho tenen aclarit, 172 escons els del PP, VOX amb un Unión del Pueblo Navarro (UPN) que immediatament es va posar a les ordres del Sr. Feijóo, i un altre de Coalición Canaria que ara diuen que pot dubtar, segons si hi ha bons oferiments per part del PSOE.

El candidat Sr. Sánchez necessita les forces d’esquerres sobiranistes i independentistes per aconseguir la investidura i conformar un govern de coalició estable. Moltes veus recomanen molta mà esquerra, això és, flexibilitat, generositat, i poc renou, o sigui que no se’n parli cada dia de les passes que es faran als mitjans de comunicació, fet que promouria més renou, més reaccions, més nirvis.

En algunes negociacions és bo mostrar «luz y taguígrafos» amb un exercici de transparència que agraeix la ciutadania. Per exemple en les negociacions d’un conveni col·lectiu que s’han de conèixer les postures de la patronal, dels sindicats, per valorar les passes i els resultats obtinguts. Altres, com en aquesta ocasió, va bé saber les demandes inicials, després que parlin molt, que valorin, posin damunt la taula totes les possibilitats, hi hagi estira i estira-i-arronses, però que s’arribi a punts d’acord que permetin avançar en un govern de coalició.

Com a ciutadana ecosobiranista, d’esquerres, els deman això seriositat i responsabilitat. No tinc «curiositat» per saber els «secrets», anècdotes, que viuran els negociadors, perquè tard o d’hora ja se n’encarregaran de fer-los públics, si convé, els amics i coneguts. Tampoc voldria que hi hagués «filtracions» interessades per influir en els negociadors... perquè durà a més renou, més nirvis, més acusacions de deslleialtats.

Deman també que no hi hagi retrocessos, que tot el fet aconseguit fins ara no es posi damunt la taula per «derogar» res, com ens amenaçava les dretes i els ultres. Hi ha dos dels «negociadors» a més de ser independentista o nacionalista tenen una ideologia clarament de dretes, Junts per Catalunya, i el Partit Nacionalista Basc . Per tant, confiem que no estirin la corda massa cap a la dreta «democràtica».

Tinc molta confiança que el diàleg donarà bons fruits. Sé que dins el PSOE hi ha tendències a la nostàlgia de la majoria absoluta que varen tenir, ja fa molts anys. Que no els ha estat fàcil acceptar el govern plural, que tenen «barons» que voldrien més xuleria ... Però vull confiar en tots aquells que han après la lliçó de les urnes, que ara saben que han de jugar amb tots els altres, que han de tenir més generositat i flexibilitat que mai.

Igualment sé que per part dels altres, Sumar, ERC, EH Bildu, BNG presidirà la responsabilitat en les trobades negociadores. Dubt més de la part de les dretes -PNB, Junts que de les esquerres.

Sé que tots tenen clar que les dretes i els ultres ja són presents a determinats òrgans de l’Estat que justícia, exèrcit, serveis secrets, a més del seu gran poder en l’entramat mediàtic, això que diuen «la caverna».

Per tant, convé iniciar la legislatura amb força i cohesió, coneixent bé la realitat i amb voluntat ferma de governar avançant no retrocedint.