Com a ciutadans d’un estat de dret, pensem que el sufragi és inherent. Però aquest dret, com els altres, són el resultat de diferents lluites, emmarcades en diferents esdeveniments històrics, segons la situació política, social, econòmica del moment. I com a resultat, s’ha aconseguit el dret, el qual pot ser modificat, ampliat o desaparèixer.
El sufragi universal ha estat un camí difícil, sobretot en el cas femení. El dret dels ciutadans a elegir als seus representants als òrgans de poder de l’Estat deriva de l’assoliment de la sobirania nacional. Aquesta situació succeeix amb l’extinció de l’Estat Absolut, on les persones eren súbdites i els seus reis ostentaven la sobirania per dret diví. Les dictadures, per definició, són les que neguen aquest dret als seus conciutadans. El sufragi universal, com a institució de caràcter liberal, possibilita la participació del ciutadà en els poders de l’Estat. Però la seva universalitat ha estat subjecta a diferents circumstàncies restrictives, no aconseguint-se en molt de casos fins a la consolidació de models democràtics constitucionals.
En el cas espanyol, aquest camí s’inicia l’any 1809, consolidant-se a la II República amb l’ampliació del dret a les dones en 1933. Però fou estisorada d’arrel amb la victòria del General Francisco Franco l’any 1939. Tots perden, ja no eren ciutadans. Ja no poden exercir el dret a elegir als seus representants i es tardaren quasi quaranta anys a tornar a fer-ho.
Demanar l’abstenció com a forma de boicot és una manera d’anar en contra de tantes persones, anònimes i públiques, que lluitaren per aquest dret, alguns fins la mort. Conèixer la Història ens ajuda a comprendre el passat per entendre el present i no repetir errades en el futur. No votar és perdre la possibilitat d’aconseguir els nostres representants davant l’Estat. I no puc entendre que les persones que ens denominem d’esquerres, ens oblidem dels nostres predecessors. De les seves lluites per aconseguir el primer dels drets, l’elecció dels nostres governants.
No anar a votar significa perdre drets, cap està garantit. El dret a la identitat sexual, el dret a l’avortament, el dret a l’eutanàsia, el dret al matrimoni igualitari, el dret a conservar el nostre entorn natural, el dret a una educació pública de qualitat, el dret a emprar la nostra llengua on sigui, el dret a una sanitat de qualitat, el dret d’associació, el dret a la llibertat sexual, el dret al treball ben remunerat, el dret a un habitatge digne... drets que bona part de la dreta s’oblida sota una falsa idea de llibertat que amaga el pitjor dels neoliberalismes. La seva gran victòria ha estat fer-nos creure que no som classe treballadora, que som classe mitjana. La por a perdre quan realment l’únic que hem perdut és la nostra consciència de classe. I no ho dic jo, mireu com s’estan configurant els diferents governs autonòmics i municipals. Quines són les àrees on l’extrema dreta ha entrat i quines són les primeres mesures: eliminació de carrils bici, eliminació impostos, pèrdua de drets lingüístics, pin parental...
Però el votant d’esquerra està decebut. Els nostres representants, els que han estat en el poder fins ara, no han complit amb tots els acords, no han fet, no han aconseguit, no... N’hi ha que ara no troben cap programa que vagi amb el seu tarannà, les seves expectatives. Què no s’han integrat en les llistes als seus. Què pensen que anar a votar és tornar a donar legitimitat a un sistema en el qual no creuen. Què hi ha idees, propostes que grinyolen. Què... (insereix la teva queixa).
Però, que m’espera si no vaig a votar? Si decideixo abstenir-me? T’ho estan dient. Derogació de la Llei de Violència de Gènere. Ja t’han dit que no és violència, són mals divorcis. El consentiment deixarà de ser l’eix de les relacions sexuals. Aquests defensors de la llibertat no ens deixaran avortar ni decidir tenir una mort digna. Els nostres fills estaran protegits de docents adoctrinadors gràcies al pin parental. Si volen educació sexual ja existeix internet. Tornarem a conèixer la vertadera Història d’Espanya, als seus tres grans Caudillos: Viriato, el Cid i Franco. Als morts els deixaran on estan, a les cunetes, que no cal obrir ferides. Recuperar els concos del meu padrí és una tudada de recursos. La sanitat en mans privades és molt més eficient. Els immigrants pocs, tan sols els necessaris per encarregar-se de les feines que ningú vol. A menys que siguin rics, aquests poden comprar cases i dificultar-nos l’accés a un habitatge digne als aborígens illencs. Derogar la reforma laboral, que no deixa marge a l’empresari que vol fer-te un contracte a temps parcial de 12 hores sense dia lliure, hi ha manca de mà d’obra. Acabar amb el sistema de les autonomies, una pèrdua de doblers encara que sigui és garant d’un mínim d’autogovern. I puc seguir. Cadascun coneix quina li cou més.
No anar a votar als nostres representants és això. Què puguin decidir per nosaltres. Els drets són molt fàcils de perdre. La distopia del Conte de la Criada no em pareix tan llunyana avui, a diferència de fa quatre anys. Ja està passant. Ja estan en les nostres institucions. L’única eina que tenim és votar. I no us enganeu, no votar el 23J no significa un càstig a l’esquerra, significa enfortir l’extrema dreta. Pensar que amb l’abstenció tot implosionarà. Creure que no m’han representar suficient. No és així. Hi ha molt de camí encara per fer, no ens facem autosabotatge. Federica Montseny, anarquista, va ser la primera dona ministra d’Europa, en un govern de concentració per defensar els drets dels ciutadans l’any 1936. Anarquistes en el govern, i gent d’esquerra ara demanant l’abstenció…
He votat a diferents partits d’esquerres. No he estat fidel a unes sigles. I aquesta vegada m’he decidit per Sumar-Mes. Crec que així haurà una veu que lluitarà per les nostres Illes. Però, si hi ha sort i les enquestes tenen raó, poden aconseguir un segon diputat. Una treballadora incansable, intel·ligent, sensible, empàtica i un referent en el camp de la Memòria Històrica de la nostra comunitat. Comunitat que ara és referent i model en aquest camp, el qual està abocat a la desaparició si no anem a votar i es constitueix un govern de dretes.
Vota.
Ana Laura García Monserrat
Dra. Història
