Els ronyons del meu famós amic, Guillem Fullana Vanrell, no tenen color polític. Les sotragades que han sofert els seus valuosos òrgans, les calcula en unes dues-centes, si fa no fa. De vegades rep més el costat dret i d'altres l'esquerre; en qualsevol cas, per no caure, ha de procurar mantenir centrada la cadira. Cada cop s'ha esdevingut com a conseqüència de l'impacte que li suposava haver de superar una vorada de cinc centímetres d'altura amb la seva cadira de rodes. No podia pujar a la voravia per les bones, necessitava una bona embranzida. El punt negre en qüestió, contravenint la normativa d'accessibilitat, se situava a la confluència del carrer Aragó amb el camí Salard, a Palma, en el que constituïa el seu itinerari habitual quan anava, algunes vegades a la setmana, al Poliesportiu Germans Escales per tal de practicar un poc d'esport.
Més d'un any i mig de queixes, peticions i reivindicacions oficials de tota mena, també al dBalears i a Paraules de Blau d'Ona Mediterrània, ha rodat en Guillem —sense èxit— perquè fos rebaixat l'obstacle esmentat. M'ho explicà —content— l'altre dia, fent una referència objectiva al canvi de color polític a l'Ajuntament de Palma. Avui podrà llegir que, a la fi, la cantonada s'ha habilitat arran de terra, ho podeu comprovar a la foto. Si més no, ara està a l'espera de veure si la reparació ha estat conseqüència d'una veritable preocupació per les persones amb diversitat funcional o, simplement, fruit de la casualitat temporal. Aquesta prudència afalagadora ve al cas, atès que la seva llarga reivindicació era doble. Afectava també l'inadequat accés per a persones amb diversitat funcional al centre esportiu “Germans Escales”, identificat amb un exigu cartell: «Accés autoritzats i minusvàlids». Malgrat tot, en Guillem manté l'esperança que el canvi cromàtic, faci practicable aquesta teòrica entrada impossible per a ell, a causa del motor que porta adaptat a la cadira de rodes.
A les remodelacions, no hi seria de més que deixassin de solidaritzar-se semànticament amb l'article 49 de la Constitució espanyola, que encara parla lamentablement de «disminuïts». No és tan agressiu, és vera, però el «minusvàlids» que podeu llegir a la porta palmesana és un terme en desús que, persones vàlides han de llegir en moments de superació, com és anar a fer esport malgrat els ronyons ja no estiguin colpejats. El nou Ajuntament — a més de solucionar-hi el problema d'accés— en substituir el cartell podria considerar el fet de distingir-lo per a «persones amb diversitat funcional».
Aprofitant l'avinentesa, ens farem ressò de la denúncia apareguda fa pocs dies al diari Última Hora. La feia Patricia Benglio, una al·lota amb paràlisi cerebral que es desplaça amb cadira de rodes. Ella es mou pel barri del Rafal i es queixa que els cotxes mal aparcats a les cantonades li impedeixen el lliure moviment. Lamenta també que la Policia Local no l'atengui quan demana ajuda; la darrera ocasió en què ho va fer li digueren que no tenien unitats disponibles.
No per estèril, puc desaprofitar l'oportunitat de demanar empatia vers les persones amb qualsevol casta de diversitat funcional. Tant a escala individual, com pública. L'Administració hauria de tenir molta cura d'afavorir l'accessibilitat igualitària, ja sigui en el disseny o en la en la vigilància.
