Posar un renegat de president del Parlament.
Posar un caçador a dirigir “es mig ambient” al Consell.
Fer desaparèixer l’altre mig a la resta d’institucions.
Si el caçador anterior és negacionista i un terròs que no sap escriure, encara farem més via.
Posar un torero de regidor de cultura.
Reclamar mallorquí, o felanitxer, contra el català.
Defensar el mallorquí sense haver dit mai ‘bon dia’ en mallorquí.
Reclamar bilingüisme sense parlar mai en català.
Escriure menorquí amb el màxim de faltes d’ortografia possible.
No escriure res en eivissenc perquè no en sabem, fa pagès, o el castellà fa més senyor.
El formenterer no existeix, i si existís no el parlaria molt poca gent, però “quisàs” serveixi per fer riure els italians i trossejar el català fins a l’infinit (divide et impera).
Confrontar el valencià al català.
Deixar de parlar valencià a València.
Eliminar els llibres infantils en català de la biblioteques públiques valencianes.
Menysprear l’Obra Cultural, el GOB, els sindicats, els activistes en general, les feministes, les dones apallissades i qualificar de radical qualsevol que no es doblega al règim.
Anar a cercar metges que no vulguin aprendre l’idioma dels pacients.
Anar a cercar cambrers que no vulguin aprendre l’idioma dels clients.
Posar caixeres al “Mercabarato” que no tenguin temps d’entendre el clients.
Posar qualsevol foraster de “mando intermedio”, això accelera forasteritzar l‘entorn una cosa grossa.
Canviar de català a castellà perquè el cunyat és un carabassot que té problemes d’adaptació.
Enxufar funcionaris que te diguin “no le entiendo”.
Col·locar estratègicament fatxes que te diguin “me hable en cristiano”.
Posar tertulians a IB3 que no parlin català, si pot esser de dretes o més enllà.
Als programes d’IB3, demanar a tothom qui passa per davant el micro, si pot fer un parell “d’aspavientos” o dir “buf, que calor que ase”).
Als programes de la 1, petar-los d’indamaruendas, anarosas, la parella de Wert, o d’Shreck, o del jutge aquell que, quan surten àudios de Villarejo amb Cospedal, van a escorcollar la seu d’Òmnium.
Rebentar l’escola en català.
Infiltrar putes i espions a les organitzacions catalanistes.
Bilingüisme obligatori per tot on el català ha resistit o es recupera.
Monolingüisme com sempre allà on sempre ha anat la mar de bé: exèrcit, guàrdia civil, justícia, policia, bancs, telefòniques, assegurances, taxis, cinema, diaris, qualsevol servei públic... i en general a qualsevol lloc on s’hi pugui infiltrar un que diu que no ens entén.
Sempre que hi hagi algú, a menys de 20 metres, que digui que no entén el català, no s’ha de parlar en català, ja que es pot sentir discriminat.
I si no hi ha ningú se’l cerca, que tampoc no és tan difícil. Tenir un forasteret preparat és el més eficaç. Ara per exemple, si l’Ajuntament de Porreres treu una plaça de caminer, per vergonya ha d’entendre el porrerenc. Doncs es va a cercar un foraster, maldament dugui 10 anys a Porreres, i vas a contar a El Mundo que té tres fills que no poden anar a escola perquè no tenen sabates... La resta és prou conegut.
O si al Principal programen “Sa madona du es maneig”, igual, fas a cercar aquell infeliç de Porreres que, justament aquell dia “iría al teatro, pero como es en mallorquin, no puede ir”.
Votar diumenge que ve PP o VOX.