Quinze dies de campanya, amb calorada

Un juliol que ha començat amb la investidura de la Presidenta Margalida Prohens, dels Presidents Llorenç Galmès i Adolfo Vilafranca, aquests dos amb governs PPVOX. El meu poble hi aporta un vicepresident Sr. Pedro Bestard, també tinent de batle de l’Ajuntament de Marratxí, no sé quantes competències ha d’assumir a ambdues institucions, una persona qui ha assegurat que nega el canvi climàtic però vol gestionar Medi Ambient al Consell...

Nous responsables polítics que gestionaran els doblers públics. Que han arribat a acords programàtics amb la ultradreta de VOX , recordem que al seu programa estatal pretén retornar al centralisme de l’Estat, derogar lleis progressistes com la que protegeix les persones Trans, fins i tot parla d’il·legalitzar partits polítics. No ens enganyen, tenen una ideologia antidemocràtica que ara s’anomena per molts analistes «trumpisme» de l’expresident Trump, colpista al seu país. Una ideologia contra la democràcia però que han après dels seus mestres que l’han d’utilitzar per arribar al poder a través de les urnes, com va fer Hitler, Mussolini, Bolsonaro, Trump... No així en Franco, que hi arribà per una guerra que ell començà i morí com havia començat, matant el setembre anterior a la seva mort.

VOX té bons assessors que saben usar les xarxes socials, el TikTok per exemple, per escampar els seus missatges misògins, anti-feministes, xenòfobs. Volen ser la veu dels descontents, que amb paraules buides volen solucions immediates. Per España! diuen i reiteren els representants polítics, per canviar ! El com, el què, ja és massa, no cal, basta reiterar una vegada i una altra que les esquerres són dolentes.

El Partit Popular igualment parla de canvi, d’ara és el moment... per? Per un govern estatal PPVOX que se sotmeti a la tutela de la ultradreta? Per derogar lleis? Els coneixem prou a aquests senyors, el Sr. Rajoy i les seves mesures de retallades dels serveis públics que empobriren moltes famílies, el tenim ben present.

És una cita electoral que bàsicament hi trobam quatre partits, dos de dretes i ultres i dos d’esquerres. He llegit que el PSOE té un missatge de no-agressió amb l’altre Sumar i tots els seus coaligats... Però sí he escoltat missatges apel·lant al vot útil com sempre, com si no n’haguessin après de les matemàtiques electorals... Recordeu aquell missatge de la casa comuna que volia el Sr. F Gonzàlez? Ja no tornaran les majories absolutes dels anys 80, 90, ni cap al PSOE ni cap el PP.

Perquè no parlar de la bondat dels governs de coalició? De la pluralitat que enriqueix, que obliga a treballar en cooperació i no imposició...Aquí ho hem exercit sempre que hi ha hagut governs d’esquerres, perquè el PSOE sempre ha sigut el germà gran però no el fill únic.

Les dretes han magnificat els renous, les discrepàncies en el Gobierno de coalició, convindria que els seus protagonistes els responguin amb els avantatges positius que ha tingut la col·laboració i cooperació entre diversos.

No ho dubteu, el diumenge 23 hem d’anar a votar i sense cap dubte jo ho faré per la força d’esquerres més propera a la meva ideologia sobiranista, feminista, pacifista, d’esquerres transformadores, així en plural perquè no hi ha una i única manera d’entendre la transformació d’aquesta societat. Votaré Sumar MÉS ben conscient de les seves propostes, de les seves mancances també perquè no crec en la perfecció.

Perquè vull tenir un diputat, en Vicenç Vidal, i una diputada, na Isabel Ripoll, al Congrés que facin sentir la nostra veu i traslladin els nostres problemes i les propostes de solucions al govern de l’Estat. Que gràcies a ells dos tinguem capacitat per tenir una relació de bilateralitat amb el nou executiu espanyol que ens escolti, que puguem dialogar. En una paraula perquè a la fi, tinguem veu pròpia al Congrés!