algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
20°

Aina Bauzà Roig, de camí a la Mini Transat 2023

215361

Alerta, no és un escaló, no ho trepitgis! Amb aquestes paraules, n’Aina Bauzà em convida a pujar al seu vaixell «Redó by Ànima Negra», un veler de sis metres i mig de competició, classe mini, registrat amb el número 1063 i amb el qual, el mes de setembre, l’esportista d’elit vol materialitzar un somni: fer una «passejada» des de Les Sables d'Olonne (França) fins a l’illa de Guadalupe (Carib), amb una única escala a Santa Cruz de la Palma, a les illes Canàries.

Advertit, amb malaptesa neòfita, vaig somiar —també— per uns minuts a bord de l'embarcació, que em trobava enmig de la regata Mini Transat 2023, que és l'escenari al qual n’Aina somia arribar. Tanmateix, la meva imaginació no aconseguí que m’allunyàs molt més enllà del pantalà palmesà on ens trobàvem, malgrat el «míssil marí» que trepitjava, només a l'esmentada prova, recorrerà la «futilesa» de 4.050 milles nàutiques, uns 7.500 kilòmetres, com qui no diu res...

Minuts abans, la meva amfitriona m’explica breument el seu projecte transatlàntic: prop de tres setmanes de navegació en solitari, sense assistència externa ni mitjans electrònics de navegació. Si no ho vaig entendre malament, unes simples coordenades, el pilot automàtic per poder amollar el timó i una ràdio de freqüència VHF que, permet únicament comunicació amb vaixells propers, són tots els suports de què disposa. A partir d'aquí, amb permís del vent i la connivència de les ones, tot dependrà d'ella mateixa.

Una vegada ubicat el projecte, hem d'aclarir que encara no està assegurada la seva participació. Aquesta prova conté uns requisits que comprenen, entre d’altres, un pols previ per aconseguir una plaça a la línia de sortida el dia 24 de setembre a la Bretanya francesa. N’Aina té vint-i-vuit anys, és una patrona professional experimentada (competeix des dels deu anys, i ho ha fet sovint en categoria olímpica), destil·la entusiasme, coratge i, sobretot, somriu molt. La fortalesa mental me la fa veure en respondre una pregunta composta: Estàs preparada, en cas que no obtenguis lloc de sortida? Tens alternativa, si es donàs aquesta situació? Ella torna a somriure i respon, amb una fermesa i optimisme inusuals: —Sí, estic preparada i tenc alternatives, si arribàs el cas. Continuu incrementant els mèrits sumant milles per a la valoració final, i si no anés bé, fora ja de competició, travessaria igualment l'Atlàntic fins al Carib, com tenia previst. Seria la primera dona del nostre redol en aconseguir-ho. En aquest punt assenyala que és vera que les regates d'altura no tenen res a veure amb el gènere i que no hi ha categories segregades.

Aquest relat està desproveït d'antecedents, detalls de la navegació i de l'apassionant desenvolupament del projecte «Redó - AN2», sense oblidar altres situacions de desigualtat que m'han sorgit durant la meva travessia paral·lela. Tot plegat quedaria o massa llarg o massa atapeït, així que mirarem d'explicar-ho —si a n’Aina li pareix bé— en una propera entrega.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.