Unes preguntes ingènues: algun polític valencià d’esquerres dimitirà pels mals resultats electorals del 28-M? Assumirà algú alguna responsabilitat per enfonsar el possible tercer Botànic? Hi haurà algun tipus d’autocrítica, de disculpes públiques i d’alguna acció feta des de la humilitat?

Una altra vegada, i en 24 hores passades des de les eleccions municipals i autonòmiques del 28M, el sistema politicomediàtic espanyol ens ha fet posar el cap dels valencians en l’arbre de les eleccions estatals del 23 de juliol —que ara per ara està a tocar pràcticament de la segona victòria del PP-Vox. Aquest article vol posar la mirada en el bosc valencià i l’horitzó de les pròximes eleccions autonòmiques del 2027.

He fet aquesta simulació amb un Nou Espai pel País Valencià sumant els 94.544 vots perduts per Compromís, amb els 129.821 vots perduts per UP-EUPV, més els 4.430 d’ERPV i restant els 47.806 vots que ha incrementat el PSOE-PSPV, és a dir amb un total de 180.989 vots:

PP (35.69%): 37
PSOE (28.61%): 29
COMPROMÍS (14.44%): 14
VOX (12.53%): 12
NOU ESPAI PV (7.48%): 7

Han votat 2.447.985 persones d'un cens de 3.606.314 (32.12% d'abstenció). La següent candidatura a obtenir representació seria Vox, en lloc del PP, per 347 vots.

Amb aquesta simulació PP-VOX = 49, i PSOE-COMPROMÍS-NOU ESPAI PV = 50

I aquest Nou Espai pel País Valencià, d’estricta obediència valenciana i sense difuminar-se ni sotmetre’s a cap opció política espanyola, podria aspirar a tindre la clau de la governabilitat de la Generalitat Valenciana (sense necessitat d’entrar al govern, però obligant a pactar cada llei, cada pressupost, cada acció…), a oferir una alternativa política clara en clau nacional valenciana amb full de ruta sobiranista que reclame l’estat valencià, el concert econòmic i plante cara a la injustícia de l’estat espanyol de l’espoli fiscal i l’infrafinançament; per a poder tindre un país amb equitat social i polítiques socials justament finançades, i que simpatitzara amb el sobiranisme i l’independentisme gallec, català i basc.

Un nou espai del valencianisme polític en clau de país, que sota el meu punt de vista hauria de tindre quatre vectors (com les quatre barres) paral·lels i interconnectats: el vector político-institucional, el vector cívic i cultural, el vector mediàtic (valencianisme mediàtic) i el vector empresarial. Un espai amb la intersecció d’aquests quatre vectors, per a assolir l’equilibri entre la vessant política i la vessant de la societat civil.

Un Nou Espai pel País Valencià que forme 34 persones per a compartir un colideratge d’equip pel país (un per comarca), que forme els dirigents i que aspire a l’hegemonia política valenciana en els pròxims 25-30 anys.

Qui s’atrevirà i qui farà el primer pas per a construir aquest nou espai pel País Valencià?